URGENTE

La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó.[1] Sovint se la descriu com, alhora, una inflamació pulmonar parènquima-alveolar i una repleció alveolar anormal amb consolidació iexsudació de fluids.[2]
Els alvèols són bosses microscòpiques plenes d'aire dels pulmons, encarregades d'absorbir l'oxigen. La pneumònia pot deure's a una varietat de causes,incloent-hi infecció per bacteris, virus, fongs o paràsits, o una lesió química o física dels pulmons. La seva causa també pot descriure's oficialment com a "idiopàtica" (és a dir, desconeguda) quan s'han exclòs les causes infeccioses.
Els símptomes típics associats amb la pneumònia inclouen tos, dolor toràcic, febre i dificultats per respirar. Les eines de diagnòstic inclouen les radiografies i una examinació de l'esput. Eltractament depèn de la causa de la pneumònia; la pneumònia bacteriana és tractada amb antibiòtics.
La pneumònia és una malaltia comuna que es produeix en tots els segments d'edat, i és una de les primeres causes de mort entre la gent gran[3] i els malalts crònics i terminals. Existeixen vacunesper prevenir determinats tipus de pneumònia. La prognosi depèn del tipus de pneumònia, el tractamentapropiat, qualsevol complicació, i l'estat de salut de la persona.
Els malalts de pneumònia infecciosa sovint presenten una tos que produeix un esput verdós o groc, o flegma i una febre alta que pot anar acompanyada d'esgarrifances febrils. La dispneatambé és habitual, igual que un dolor toràcic pleurític, un dolor agut o punxant, que apareix o empitjora quan es respira fondo. Els malalts de pneumòniapoden tossir sang, patir mal de caps o presentar una pell suosa i humida. Altres símptomes possibles són manca d'apetit, fatiga, pell blava, nàusees, vòmits, canvis d'humor i dolors articulars o musculars. Les formes menys comunes de pneumònia poden causar altres símptomes; per exemple, la pneumònia causada perLegionella pot causar dolors abdominals i diarrea, mentre que la pneumònia provocadapertuberculosi o Pneumocystis pot causar únicament pèrdua de pes i suors nocturnes. En la gent gran, la manifestació de la pneumònia pot no ser típica. Poden desenvolupar una confusió nova o més greu, o experimentar desequilibris, provocant caigudes. Els infants amb pneumònia poden pesentar molts dels símptomes mencionats, però en molts casos simplement estan endormiscats o perden l'apetit.[4]La pneumònia omple els alvèols del pulmó de fluids, evitant que l'oxigen arribi a la sang. L'alvèol de l'esquerra és normal, mentre que el de la dreta està ple de fluid degut a la pneumònia.
.
Els símptomes de la pneumònia requereixen una avaluació mèdica immediata. L'exploració físicaper part d'un assistent sanitari pot revelar febre o a vegades una temperatura corporal baixa, unavelocitat derespiració elevada, una pressió sanguínia baixa, un ritme cardíac elevat, o una baixasaturació d'oxigen, que és la quantitat d'oxigen a la sang revelada o bé per pulsioximetria o bé pergasometria arterial. Els malalts que tenen dificultats per respirar, estan confosos o presentencianosi (pell blavosa) necessiten atenció immediata.
L'exploració física dels pulmons pot ser normal, però sovintpresenta una expansió minvada del tòrax al costat afectat, respiració bronquial auscultada amb fonendoscopi (sons més aspres provinents de les vies respiratòries més grans, transmesos a través del pulmó inflamat i consolidat) i raneres perceptibles a l'àrea afectada durant la inspiració. La percussió pot ser apagada sobre el pulmó afectat, però amb una ressonància augmentada i no minvada (cosa que ladistingeix d'un embassament pleural).[4] Tot i que aquests signes són rellevants, resulten insuficients per diagnosticar o descartar una pneumònia; de fet, en estudis s'ha demostrat que dos metges poden arribar a diferents conclusions sobre el mateix pacient.[5][6]
[modifica]Diagnòstic
Si se sospita que hi ha pneumònia en base als símptomes d'un pacient i les dades de l'exploració física,...