uwhdqwueh

Kpbjjdf
Nfksjsjdfufjfkjgkrgjsjqjshevvfudvkieiwgwhuwryygwfwiufgygggyw-
hfuogguyfyyrfhjf
Kfjfirjgkrjfirjgrg nkficdj budfbjs yywhfewjfjiaeijffenf uekhfekfhfkgjfgirjgiirhgb jeijfeigjeibkdjffknvif,oofkojgijgbnofgjovokfkovf
Ckdjfidhfhwdbkeodhcbjbf jifdijgfjg fjgfogojhw krijgfkng.
Ikjwifjdccidjds Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que maino serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç. Però hi ha veritats que mereixen la nostra atenció, i n'hi ha d'altres amb les quals noens convenen els diàlegs. Vam tenir la primera visió de l'illa de matinada. Feia trenta-tres dies que els dofins havien renunciat a la nostra popa i dinou queb. la tripulació exdufekfnfkvnpel·lianúvols de baf per la boca. Els mariners escocesos es protegien amb manyoples que pujaven fins al colze. Duien pells tan contundents que feien pensar en cossos de morsa. Per als senegalesos aquelleslatituds fredes eren un suplici, i el capità tolerave. a que fessin servir greix de patata com a maquillatge protector, a les galtes i al front. La matèria es diluïa i es filtrava pels ulls. Els queienllàgrimes però no es queixaven mai. -La seva illa. Observi, a l'últim horitzó -em va dir el capità. No la vaig saber veure. Només aquella mar freda, com sempre, obturada per núvols distants. Per bé queérem molt al sud, les foen efdrmes i els perills jndudfhdkfdels icebergs antàrtics no hjfguidihavien animat la travessastre d'aquells gegants a la deriva, naturals i espectaculars. Patíem elsinconvenients del sud però se'ns negava la seva grandiloqüènciargjr. El meu destí, doncs, era al llindar d'una frontera ggwdgdhvcbjdcduèlida que mai no traspassaria. El capità em vaghfjd donar la lent d'augment.I ara? La veu? Sí, la vaig veure. Una terra esclafada entre els grisos de l'oceà i del cel, envoltada per un collar d'escuma bhdsdlanca. Res més. Encara vaig haver d'esperar una hora. Després, a...