Vaga

MONOGRAFIA

SOBRE LA VAGA

JONATAN CAYUELA MARTIN
Formació i Orientació Laboral (FOL)
1r B - AAFE
28·11·2012

DEFINICIÓ

La vaga és el cessament voluntari, temporal i col·lectiu del treball per part dels treballadors. És freqüent que també es produeixi l'abandó del centre de treball. L'origen de la mateixa està en un conflicte col·lectiu i la seva finalitat és fer pressió per a ladefensa dels seus interessos. Com a conseqüència de l'exposat la vaga provoca la suspensió dels contractes de treball d'aquells que han decidit unir-se a
la mateixa.
És un dret individual malgrat que el seru exercici és col·lectiu. El nostre Dret la considera com un dret, l'exercici del qual no pot provocar cap sanció, provocant la pèrdua del cobrament de salari i el dret a reincorporar-se almateix posat una vegada finalitzada la vaga.
D'acord amb el que estableix l'article 53.2 de CE , el dret de vaga gaudeix d'especial protecció ja que es que es podrà recaptar la seva tutela davant els Tribunals ordinaris pel seu procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, si escau, a través del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.

TIPUS DE VAGATradicionalment s'han realitzat múltiples classificacions dels tipus de vaga. A continuació incloem una que inclou els tipus més comuns reconeguts unes vegades en la llei, una altra en les sentències dels tribunals i unes altres per la doctrina.

Criteri de procediment:
sindicals o salvatges: segons si la declara un sindicat o no.
vaga sorpresa: quan no hi ha un pravís mínim.
vaga de braçoscaiguts: estar sense treballar al lloc de treball.
vaga rotatòria: alternant la vaga en el lloc de treball.
vaga intermitent: tots el treballadors intermitentment i coordinadament.
caga de reglament: realitzar el treball observant les estipulacions reglamentàries.

Criteri d'objecte:
vaga política: l'origen no és laboral, pot ser per varis motius.
vaga de solidaritat: es creaper un conflicte de tercers.

Criteri de subjecte:
de treballadors per compte d'altri.
de funcionaris públics.

REGULACIÓ ACTUAL

La Constitució reconeix en el seu art. 28.2 el dret de vaga com un dret fonamental, en els següents termes: "Es reconeix el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli l'exercici d'aquest dret establirà lesgaranties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat".No obstant això, aquesta llei no ha arribat a dictar-se i la regulació de la vaga en el nostre Decret es conté en una norma preconstitucional: el Reial decret Llei de Relacions de Treball de 4 de març de 1977.

TITULARITAT I AMBIT D'APLICACIÓ
S'ha qüestionat la formulació tradicional del caràcter individual deldret de vaga, encara que hagi de ser d'exercici col·lectiu, doncs certament els treballadors singularment considerats no poden ells individualment declarar una vaga. Cert és que cada treballador, sindicat o no sindicat, pot utilitzar tots els mitjans al seu abast per promoure una vaga per la raó que sigui, però la convocatòria no li correspon a ell mateix, sinó als grups, doncs és consubstancialal concepte de vaga el que hi hagi un acord adoptat per diversos treballadors o per la representació d'aquests. - No és discutible que el personal sotmès a relacions laborals lligat en virtut d'elles amb una empresa pública o amb l'Administració ostenta el dret de vaga. Aquest dret ha de posar-se en connexió amb les diferents categories de treballadors d'aquest ram que les normes reglamentàriesestableixen avui amb vista a la seva sindicació . -Pel que als funcionaris públics es refereix, els nivells de consideració podien ser dues: 1º) el seu total reconeixement en el text constitucional, o 2º) la seva exclusió de la normativa reguladora d'aquest dret, doncs el seu camp d'aplicació queda restringit a l'estricte àmbit laboral dels treballadors per compte d'altri sense aconseguir als...