Vaig riure

Uns dies abans vam quedar el grup d'amics per participar a la cursa que organitza "El Corte Ingles".
Aquell dia vam agafar el tren al matí perarribar a Barcelona, durant el trajecte explicat va manar acudits. Ens varem parar a l'estació d'Arc de Triomf per anar caminant fins a plaça Catalunya,perquè la cursa començava des d'allà, quan vam arribar vam trobar que hi havia molta gent per participar a la cursa.
Sobre les 10 del matí,comencem (passat) la cursa, vam anar caminat, perquè córrer no és per nosaltres, durant tot el corregut varem seguir fent bromes entre nosaltres i els altresparticipants.
Quan vam arribar a les fonts de Montjuïc, se’ns va acudir caminar per la vora de la font, ens va semblar una bona idea, però per a mino va ser tant. Mentre fèiem bromes per la font, no em vaig a donar compte que tenia una separació perquè l’aigua pugues sortír, i allà que vaigposar el peu, com a conseqüència vaig caure dins de la font mullat-me sencera. Quan em van donar la mà per sortir vam tornar a caure dins perquè les mansvan relliscar. La gent ens miraven, perquè l’únic que nosaltres fèiem era riure com bojos, tal era el riure que la gent va començar a riure també.Quan vam acabar la cursa encara estava mullada i continuàvem rient.
 Aquell dia vaig gaudir molt amb els amics i les persones que vaig conèixer, lesconseqüències van ser un refredat i un rellotge ofegat, però no ho canvio per res, és un record que després de molts anys encara em fa riure.
[pic]