Valance Bolonya

Model 69-71

(Caràcters amb espais)

COS REPORTATGE
· Entradeta: 365
· Títol: 2 línies de 24
· Text: 4.950
· Titolets: 1 o 2 línies de 25
· Peus de foto: entre 70 i 150
· Destacats: 4 o 5 línies de 30
COMPLEMENT PETIT
· Títol: 2 línies de 15

· Text: 615
Què és en realitat Bolonya?
Fa exactament un any, les universitats espanyoles van implantar definitivament el famós
PlaBolonya, també conegut com Espai Europeu d’Educació Superior, aquest projecte
sempre ha comptat amb detractors i defensors.D’aquesta manera, amb un any d’edat i
tota una vida per endavant, és hora de fer un balanç dels èxits, els fracassos i els reptes
als quals s’haurà d’enfrontar el “baby” Bolonya.
Del fet que el pla Bolonya havia de ser una innovació educativa a tots els nivells de
l’aprenentatgeuniversitari, ja se n’ha parlat, però ara, a continuació es veurà com és
realment Bolonya a la pràctica en el seu dia a dia a les aules de la universitat, quines
novetats ofereix als alumnes i com afecta als professors.
A la teoria, la seva proposta era crear grups reduïts d’estudi per tal d’obtenir un
ensenyament més individual i personalitzat cap a l’alumne. D’aquesta manera es
preteniatrencar completament amb les velles classes magistrals de tota la vida. En
aquest nou model també s’expressava sobre el paper que el professors haurien de

canviar la seva manera de fer classe, introduint principalment el dinamisme en el ritme
de la classe, incloure la interacció amb l’alumnat, és a dir, augmentar la càrrega afectiva
professor-alumne.
Aquests canvis afecten positivament lamanera d’avaluar les assignatures que al pla
antic depenien del “temible” examen final, cosa que a alguns alumnes els ha agradat,
com és el cas de Marta Altayó , que fa tercer de Biologia i defensa que l’avaluació continuada
li va facilitar l’aprenentatge. “Tot i que calia treballar cada dia, no m’ho vaig haver de jugar tot
en un examen final. A més, els parcials em permetien eliminar matèria”,argumenta.
Mirat així, el pla Bolonya només podia representar avantatges sobretot per l’aprenentatge de
l’estudiant, és per això que es va implantar, “Bolonya va bé perquè ens permet anar en
consonància amb Europa”, afirma Andreu Criquet, membre de l’associació Èpica a la UAB.
El procés d’implantació del Pla Bolonya va ser una mica desigual perquè algunes facultats el
van iniciar abans quealtres; van fer proves i alguns plans pilot fins l’any passat, que es va
implantar a tot l’Estat Espanyol. Al setembre de 2010 l’Espai Europeu d’Educació Superior es
va fer obligatori. Per a alguna gent, aquest fet va representar un èxit més dels països d’Europa i
un pas més en direcció a un supranacionalisme europeu. De fet, Bolonya estableix un nou
sistema de crèdits, coneguts com EuropeanCredit Transfer System (ECTS), que està reconegut
per totes les universitats europees.
Per Jordi Barbé, degà de la facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona,
l’Espai Europeu d’Educació Superior i els crèdits europeus són èxits educacionals. Jordi Barbé
explica que, a Espanya, el sistema universitari que hi havia abans de Bolonya estava regit per
un catàleg de títolsimposats des de Madrid. Això significava que quan una persona llicenciada
venia d’un altre país i el catàleg de títols universitaris espanyol no contemplava la seva carrera,
aquesta persona havia de passar per un procés burocràtic extenuant, amb el risc de ser obligada
a estudiar més assignatures per, finalment, poder convalidar la seva llicenciatura.

Avui en dia, gràcies als crèdits europeus,Espanya té un registre de títols molt més flexible que
elimina els obstacles a l’hora de convalidar un diploma universitari estranger. Els ECTS
unifiquen la valoració de l’alumnat, permetent una major mobilitat dels estudiants per Europa i
també per tot el món.
Aquest nou model de sistema universitari ha permès la creació de nous graus, és a dir, noves
carreres. Aquests nous títols són les...