Valencià

[pic]


Susana Ainsa Zazurca
Signatura: Valencià
31/01/2012

ORIGEN DE LA LLENGUA CATALANA

La conquesta Romana: La Romanització
Romanització: Procés pel qual els romans van ocupar les terres de la Península Ibèrica (i pràcticament tota la ribera del Mediterrani) incorporant-la a l'Imperi Romà. Els territoris on la llengua llatina va arrelar i evolucionar s'anomenen la Romània.Els pobles ibèrics es van fer seva la cultura dels colonitzadors, que tenia molt més prestigi, començant així el procés de substitució de la llengua autòctona de la zona colonitzada pel llatí.
Fase de bilingüisme amb un ús diglòssic de les llengües: la llengua col·loquial i la llengua culta, de relació amb la civilització, fins arribar a la desaparició de les llengües indígenes.El llatí vulgar
Les llengües romàniques→ Evolució del llatí vulgar; era la llengua parlada, és a dir una llengua amb contínua evolució i amb diferències dialectals entre les regions d’Itàlia, i els diferents territoris de l’Imperi. En començar la disgregació de l’Imperi, l’evolució i fragmentació de la llengua s’accelerà i accentuà, fins que el llatí es va convertir, a cada província,en una altra llengua.
A finals de segle VIII i principis del segle IX, el llatí ja apareix fragmentat en nombrosos dialectes que s’aniran transformant, en el transcurs del temps, en les llengües romàniques.

Elements preromans: el substrat iberobasc i altres
Abans de l’arribada dels romans, un seguit de pobles d’origen divers,s’havien establert a les terres del nord-est de la Península Ibèrica. Les llengües que parlaven van influir primer en el llatí i en la configuració del català..
Al voltant del segle VI aC, va nèixer una civilització autòctona: els ibers. Aquesta civilització, juntament amb els pobles d’origen basc que poblaren els Pirineus, constitueix el substrat iberobasc, el que més va influir en elllatí-català posterior.
Exemples de lèxic procedent del substrat:
- Indoeuropeus: Lèxic: balma, trencar, banya, camisa…
Topònims: Besalú, Verdú.
- Grecs: Lèxic: Calaix, prestatge… Topònims: Empúries, Roses.
- Fenicis: Topònims: Eivissa, Maó, Tagomago.
- Iberobasc: Lèxic: carabassa, esquerra, estalviar,pissarra…
Topònims: Cardona, Gerri, Tossa, Àneu, Isavarre...






El superestrat: les invasions germàniques i àrab

Caiguda de l’Imperi Romà → Pobles d’origen germànic (visigots, francs) → Els àrabs van ocupar la Península Ibèrica.
Els germànics no van substituir mai la varietat llatina parlada a les nostres terres, perquè aquests ja estavenromanitzats.
(Elements germànics: guerra, guanyar, bandera, espia, guaita, roba, blau, boig...
(Antropònims: Arnau, Bernat, Elvira, Frederic, Guillem, Raimon...

Els àrabs tenien una cultura molt desenvolupada. Això, afegit al fet que van dominar la península durant cinc segles, comportà que l’àrab substituís la llengua autòctona d’aquelles zones on la seva presència va sermés intensa (País Valencià). La influència d’aquests pobles constitueix el superestrat.
(Elements àrabs: talaia, duana, albarà, arròs, sucre, carxofa, alfàbega, massapà,
xarop, llebeig...
(Topònims (prefixos): BENI, BINI i AL (Benimel·là, Binissalem, Alcúdia).
(Antropònims: Mesquida, Rufat, Borja...
L’adstrat: Visió diacrònica

Està format per lesllengües que determinen una influència parcial sobre una altra. Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un mateix territori. Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les seues veïnes. En el cas del català tenim adstrat occità, castellà, francès... Vegem-ne exemples:
- Occitans: cal recordar l’estreta relació entre el poble...