Valencià Estellés






























María Martí 1er A
ÍNDEX

Portada

Índex

Poema

Cos de Treball

Anàlisi del poema
Comparació

Bibliografia











“ASSUMIRÀS LA VEU DEL TEU POBLE”
Assuimràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràsset,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és unsilenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.














ANÀLISI DEL POEMA
El tema principal d’aquesta obra és elsentiment per la pàtria. Estellés amb aquesta obra mostra el sentiment que té com a individu de portar en davant el seu poble “assumint la seua veu” en una etapa tan complicada com en la que es troba, i el sentiment negatiu que té cap a questa dolorosa etapa, la postguerra. Fa de portaveu del seu poble, i assumeix la seua pena i sap el que dir en cada moment, encara que el maten, ell moriria pelseu poble. Perquè Estellés té l’escriptura com a consigna de resistència i de transformació.
El poema parla de la col·lectivitat, de no pensar en tu mateix i deixar les teus costums darrere i adoptar les del teu poble, per a ser un únic poble. El teu poble sempre estarà amb tu davant les adversitats que se te presenten perquè tu sempre has estat lluitant per al teu poble i quan siga necessariells lluitaran i vetlaran per tu perquè tu has lluitat i has vetlat per ells.
El poema presenta referències a les adversitats que marcaren aquell moment. La privació de llibertat duran el franquisme(“la llarga nit del teu poble”, “no diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia”), al poble no li agrada el present que està vivint i no veu que el futur siga millor, no el veu clar(“seràs un poble,caminant entre una amarga polseguera”), el dolor per les víctimes causades a rant de la Guerra Civil encara està present, però el poble pateix en silenci baix una dictadura (“l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci”).

Referint-se al llenguatge poètic de l’autor en aquest poema trobem diverses mostres que caracteritzaven el llenguatge poètic de l’autor. Una de les característiquesd’aquest llenguatge poètic i que es veu reflectida en tota l’obra és que Estellés escriu el poema amb un llenguatge no molt complicat, per a facilitar la seua comprensió i per a que puga arribar al màxim de receptors possible. Trobem l’ús d’una adjectivació característica, adjectivació doble: “la paraula viva i amarga”. Al principi del poema i durant la seua extensió es repeteix molt la paraula“poble”.

Al principi del poema Estellés ens diu que ell es el jo poètic, però encara així expressa que es dirigeix cap alguna persona. Al llarg de tot el poema també podem trobar el jo poètic, però en aquest cas Estellés es refereix a la col·lectivitat, l’autor pretén buscar una complicitat amb el destinatari i involucra al lector, marcant una actitud intimista, exhortant-lo i guiant-lo.

Respecte...