valencia
postguerra fins als anys 70.
Amb la implantació del règim franquista es va prohibir el teatre en valencià o
català que, enconseqüència, es va desconnectar dels corrents innovadors del
teatre europeu i nord-americà fins a uns quants anys més tard, després de la
Segona Guerra Mundial. Fins a 1946 la censura no autoritzàrepresentacions
que no foren en castellà, tant a València com a Barcelona, i les traduccions
d’obres estrangeres també estaven prohibides.
A València, el públic demanava obres d'evasió i es programaven obrescòmiques
que responien al model del sainet, com la revista musical La cotorra del mercat
i El tio Estraperlo. El mateix 1946, autors com Faust Hernández Casajuana i
Rafael Martí Orberà proposaren enla premsa que l'escena valenciana s'obrira a
nous plantejaments escènics i que tocara arguments moderns, inspirats en els
conflictes reals de la societat, en consonància amb els problemes del públic.A Catalunya, el 1955 es fundà l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, companyia
de teatre que aconseguí dur endavant una programació i uns mètodes de treball
rigorosos. Programaren clàssics(Shakespeare i Txèkhov), editaren traduccions
(Ionesco, Greene o Brecht) i posaren en escena obres d’autors com Joan Oliver,
Salvador Espriu, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo. El 1960 es fundà l’Escola
d’ArtDramàtic Adrià Gual, oberta als nous corrents teatrals, que fou decisiva en
la creació del teatre independent de la dècada següent.
Joan Oliver (que com a poeta firmà amb el pseudònim Pere Quart) vaescriure
comèdies en què criticava mordaçment la burgesia. Joan Brossa fou el millor
representant del teatre d’avantguarda, partidari de les formes surrealistes. Féu
un treball important en elcamp de la investigació teatral, barrejant diferents
tècniques. Escrigué una obra dramàtica abundant (poesia escènica), basada
aspectes de la vida quotidiana. Manuel de Pedrolo es centrà en el...
Regístrate para leer el documento completo.