Valenciano literatura segundo de bach
TEMA 1: Anys posterior a la G.C fins als 70.
La postguerra espanyola, amb la supressió de les institucions democràtiques, la forta repressió i el bandejament cultural de les llengües peninsulars, significà per als territoris de llengua catalana un període negatiu, perquè s’hi produí l’exili geogràfic i/o personal dels nostres narradors. Així, fins als anysseixantes assistim a la reconstrucció del nostre mercat literari, en què els models de novel·la psicològica (Mercè Rodoreda, Llorenç Vilallonga) i de novel·la fantàstica (Pere Calders, Joan Perucho) dominaran la narrativa en català. A partir dels 60, els canvis econòmics i socials comportaran un relaxament de la censura i l’aparició de noves editorials, cosa que permetrà la introducció de correntsliteraris europeus i nord-americans: la novel·la realista (amb voluntat de testimoniar la realitat i sobretot denunciar injustícies socials) amb la consolidació de narradors con Enric Valor i M.A. Capmany,i, als 70, la novel·la d’experimentació formal, amb Manuel de Pedrolo com a autor mes representatiu.
TEMA 2: Mercé Rodoreda
L’obra de Mercé Rodoreda(1908-1983) ha estat influïda pelsesdeveniments vitals i socials que li toca viure: la influencia de l’avi que li va ensenyar a estimar la seua llengua (català) i el seu país (Catalunya); el matrimoni amb l’oncle, l’exili a Paris i Ginebra; les seues relacions sentimentals... Conreà poesia, teatre, conte i especialment novel·la. Podem dividir la seua obra en tres etapes: la primera d’aprenentatge, amb novel·les que desprès rebutja, excepte“Aloma” revisada el 1969; la segona de maduresa, on intenta aconseguir un estil propi (Plaça del diamant) i la del S.XX (Woolf: la condició femenina en un mon d’homes; Proust: el record que actualitza el temps passat; Man: la universalització descriptiva) es caracteritza pel profund tractament psicològic dels personatges, la incidència en la temàtica femenina i un estil poètic carregat de simbolisme.TEMA 3: Enric Valor
Enric Valor nasqué a Castalla en 1911 i va morir a València el 2000. L’origen rural i l’estima del país: València, i la seua llengua: el català, marcaran la seua vida. Començà a treballar a Alacant (1930) en la premsa satírica: “El tio cuc” i posteriorment es traslladarà a València on col·laborà en la premsa nacionalista valenciana i comença la seua tasca narrativa,gramatical i lexicogràfica desprès de la guerra civil espanyola va recollir i refer 36 rondalles de gran valor folklòric i narratiu, tot i continuant. L’activitat nacionalista, per la qual cosa va ser empresonat pel franquisme (1996-1968) com a novel·lista parlà de les experiències de postguerra: “L’ambició d’ieix” i dels episodis anteriors a la guerra civil: “El cicle de cassana”. Finalment, com agramàtic va contribuir a difondre les normes de Castelló: “Curso medio de gramatica catalana”,”La flexió verbal”, i a recuperar el lèxic valencià: “Millorem el llenguatge”.
TEMA 4: Postguerra fins finals dels anys 70
Entre la dictadura franquista i l’estat de les autonomies apareix al territori catalanoparlant una poesia que si en principi s’enfronta al silenci imposat i a la censura, desprèsdestacarà pel dinamisme. En podem diferenciar cinc tendències. Primerament, als anys quaranta, Riba i Carner personifiquen la tradició simbolista, evasiva i desconnectada de la realitat, que als cinquanta, Brossa i Fuster representen la tradició avantguardista, que experimenta amb el llenguatge i els recursos visuals. Als seixanta i setanta apareix la realista amb Espriu i Ferrates que influïda pelrealisme social i amb un llenguatge directe i actituds profètiques reclamaria de la societat canvis i millores socials. Finalment, als setanta apareixen noves generacions, la de la crisi del realisme històric amb Estellés i Martí i Pol, i la literària, que amb Piera i Marçal rebutja l’estètica realista, utilitza avantguardismes i té un caràcter cosmopolita i culte.
TEMA 5: Vicent Andrés...
Regístrate para leer el documento completo.