Valenciano

Tema és bosc caducifoli i les seues particularitats.

Parts bàsiques: Pel que fa a les parts bàsiques del text es pot diferenciar una primera part que abraça la línia 1 fins 6 on s'explica lapèrdua de la fulla. La segona part comença a la línia 6 fins a la 11 a aquesta par s'explica l'aparició de les gemmes. Trobem una tercera part que abraça la línia 12 fins a la 13 on s'explica lescondicions perquè aquesta vegetació aparega. La quarta part comença a la línia 13 fins a la 19 on s'explica els arbres que predominen. Una quinta part abraça la línia 20 fins a la 26 on s'explica el sotabosc.Finalment, la sexta part de la línia 26 fins a la 28 on s'explica el bosc caducifoli predominant, la fageda.

Resumen: La característica fonamental del bosc caducifoli és la pèrdua de la fulla com aresposta a l'adaptació a les baixes temperatures. Això relentitza la fotosintesi. Abans de perdre-les, les plantes creen gemmes per a garantir el relleu. La vegetació propera segons la temperaturaanual mitjana és superior als deu graus. Els arbres que predominen són els faigs i els roures. El sotabosc habita baix els arbres però esta poc desenvolupat pero l'estrat herbaci sol ser molt ric. Elbosc caducifoli per excel.lència és la fageda.

Pel que fa als mecanismes de referència de lèxics predominen els termes com “fulla” l.1 fins quatre vegades, “lum” l. 2 trescom “gemmes” l.7, “arbres” l.14 cinc vegades i fins i tot boscos-bosc l 15 quatre vegades. A més trobem sinònims o anàfores pragmàtiques amb funció explicativa com a la línia 8 “Gemmes de reemplaçament”amb (l.10) “Rudiments vius”, o (l.7) “Gemmes” o “brots”, (l.9) “Cobertes dures” o “coriàcies”. Antònims simples com “menys” (l.21) “molt” l.23 amb “poc” l.24. De hiperònims trobem bosc l.15 al quepertanyen també els tipus de “arbres” (l.14) que té com a hipònims:”Faig, roures, cells” l.15
I de hipònims de bosc, el avellaner l.16 i “alzinar” l.22 Camps lèxics com “bosc” l.15 i “sotabosc”...