Valenciano

La ciutat justa i el coneixement del Bé
El principal problema de la filosofía de Plató és governar justament o amb justícia una societat. Plató es planteja aquest problema perquè ell a viscut en una societat nefasta, i les seues experiències el porten a una sèrie de respostes de com organitzar bé una cuitat i que el govern siga just. Plató es planteja la teoría del filòsof governant, aquell quiconeix la realitat també coneix el bé. Però per a governar just una societat temin que tindre una idea clara d’allò que volem conèixer, és a dir, per a governar justament i bé tens que conèixer l’essència de la justícia i el bé. Per això ens tenim que preguntar: Què és coneixement?, Existeix allò que vol conèixer?, És posible arribar això? Per al desenvolupament d’aquest tema, començarem parlantde la teoría de les Idees. A continuació diferenciarem (món intel·ligible del món sensible) i (coneixement vertader de oponió Doxa) i per ultim la teoría del filòsof-governant. Plató defensa la possibilitat d’assolir veritats objectives, universals i absolutes sobre la realitat, però està convençut que de les coses del món visible i material és imposible obtindre un coneixement d’aquestes ja queestán canviant contínuament i la veritat no canvia. Per tant sols pot haver-hi un vertader coneixement d’allò que no canvia, i han d’existir realitats així perquè si no, no es podría assolir un coneiximent vertader, objectiu i absolut. Com aquestes realitats no canvien, no poden trobar-se en el món visible i material(on tot canvia) sinò en una altra esfera de la realitat. Així parlem de realitats nomaterials, eternes i immutables que constitueixen l’objecte del vertader coneixement i són el principis unificadors d’una multiplicitat de coses sensibles, realitats que Plató denomina “Idees”. A més senyala que només podem arribar al coneixement d’aquestes amb la intel·ligència. Plató representa la “Idea del Bé” com la máxima perfecció i realitat, és la causa del ser, de la perfecció i del’existència de les altres Idees, i permet que l’ànima les puga conèixer. Plató distingeix dos realitats: el món intel·ligible i el món sensible. El món intel·ligible és el món d’allò estable i permanent. Açi es situen les realitats immaterials, perfectes, eternes i immutables, ocultes a la vista però accesibles a la intel·ligència. Trobem dos tipus de realitats: les Idees i els objectes matemàtics. Elsobjectes matematics són objectes immaterials, eterns i immutables com les Idees. No obstant són menys reals que les Idees perquè són copies d’aquestes i admeten pluralitat, mentre que cada Idea és única. Les matemàtiques són el coneixement preparatori per a conèixer les Idees. D’altra banda, el món sensible representa coses menys reals, perfectes i estables que les realitats intel·ligibles. És elmón d’allò material, que canvia, que no perdura, que percebem per mitjà dels sentits, Imita el món de les Idees. Com hem vist Plató distingeix dos nivells de realitat (intel·ligible i sensible) per això també ha de distinguir dos nivells de coneixement: l’episteme i l’opinió doxa. L’episteme és el saber sobre la realitat intel·ligible (autèntica realitat). És clar, vertader, objectiu i no relatiu, ila seua font és la intel·ligència. Per aconseguir el coneixement de l’autènticament real cal dirigir la nostra ànima cap a la contemplació de les Idees i apartant-la del món sensible. Al contrari, l’opinió és el saber sobre la realitat sensible. És fosc, confús, poc fiable, relatiu i canviant, i la seua font són els sentits. Plató considera que l’ésser humà està compost per cos i ànima. Així,l’ànima ha de dominar al cos si vol conèixer la veritat i la virtud. Plató la divideix en 3 parts: la racional (intel·ligència), la irascible (font de passions i emocions), i l’apetitiva (font dels apetits i desitjos materials). La part racional persegueix allò vertader i bo, i la seua virtud és la saviesa. La irascible, la seua virtud és la valentía. L’apetitiva persegueix plaers i la seua...