valenciano

Antonio Cuevas. Diario INFORMACIÓN

Als anys vuitanta no pocs malalts de sida van moure desamparats al carrer o a vehicles abandonats. En la mitja que la societat y les administracions van tomarconciència de la situació y van asumir la evidencia de que la sida no era una malaltia exotica ni excepcional, i que podia afectar a qualsevol persona que tingera prátiques de risc sense protecció,van sorgir els comités i associacions antisida en defensa dels afectats , dels seus drets , lluitant contra la discriminació i la ignorància. A poc a poc se van anar vencent prejuís i casesd'acollida van demostrar no ser un perill per a ningú, sinó tot al contrari: no sols van prestar assistència a les persones amb sida que les necessitaven, sinó que també van donar un exemple de convivència ala població en general. Afortunadament, actualment i gràcies als fàrmacs antirretrovirales que han convertit en crònica la malaltia, s'ha rote la terrible i letal equació dels començaments de lapandèmia: sida = mort
Però, encara que parega inconcebible, ocorre que en l'Espanya de Rajoy tornem als huitanta, com si d'un dèja vu sinistre es tractara. El Pla Nacional de la Sida ha sigut desmantellati quasi no existix; moltes administracions es dediquen a practicar el retall a estall i estes mesures inclouen abandonar l'entrega de medicació a immigrants que fins ahir mateix la rebien i a tallarl'aixeta de les subvencions a les ONG que els atenen. És a dir, condemnen a no pocs malalts a morir en el carrer o en un vehicle abandonat com en els primers temps. Estos retalls en realitat nodisminuïxen els gastos i a més afecten la salut pública augmentant la propagació de malalties infeccioses i contagioses (sida, tuberculosi, hepatitis i altres . En el que sí es retalla és en l'expectativa iqualitat de vida de les persones afectades. Una de les conseqüències d'esta política de retalls és que augmentarà entre un 10 i un 20% anual els casos de VIH/sida. En este nou Dia Mundial de la...