valenciano

CURIAL E GÜELFA
La Güelfa, la qual jove e fresca era, e la qual cosa alguna sinó marit no fallia, trobant-se molt bella e molt lloada, rica, favorida e ociosa, requerida e per molts sol·licitada, veent que son frare no es curava de donar-li marit, ne a ella paria cosa honesta demanar-lo, no podent resistir els naturals apetits de la carn, qui ab punyiments incessament la combatien, pensà que siper ventura ella amàs secretament algun valerós jove, puis que algun no se n’apercebés no seria deshonestat, e que ja havia esdevengut més de mil altres; e posat que alguns, per via d’indicis, volent devinar ço que no saben, se n’apercebessen, no gosarien parlar de tan gran senyora com ella era. E així donà llicència als ulls que la mirasen bé tots aquells qui eren en casa de son frare. E, nohavent esguard a claredat de sang ne a multitud de riqueses, entre els altres li plagué molt Curial, car veent-lo gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt savi segons la sua edat, pensà que seria valent home si hagués amb què. Perquè imaginà avançar-lo, e d’aquí avant comença’l-se a acostar, e cridava’l sovent e parlava ab ell molt volentorosament.
ANÒNIM
RESPON:
1.- Com és laGüelfa?
2.- Quin problema té amb el seu germà?
3.- Amb qui es fixa per començar una relació d’amagat?
4.- Expliqueu quins motius empenyen Güelfa a voler afavorir Curial. Què valora d’aquest noi?
TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AMB L'AJUT D'UN ESPILL
(...) Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan haguésdinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien.
Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir elsministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament:
-Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueumanifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida.
-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no elcompartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima.
-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, ami, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.
-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estarà dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del vostrepare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també hauré de morir de dolor i de tristesa. 
-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindré tancat dins del...