Valenciano2

T1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

La pèrdua de la guerra comportà l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. La cultura valenciana sofrí un procés intens d'espanyolització castellanitzant. Molts escriptorssofriren depuracions professionals, deportacions o penes de presó. La dictadura del general Franco tallà de soca-rel l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil els que començaren a escriure a partir de 1939 es trobaren amb un panorama desolador, sense referències. Els primers vint anys de postguerra, en valencià es van publicar nou novel·les que, bé responien al modeldel realisme del segle XIX , un estil de novel·la rosa, melodramàtica, o sentimental transmetien inquituds catòliques o socials .Als anys seixanta. El franquisme, hagué d’acceptar una lleugera liberalització en la vida pública i cultural.A la fi dels seixanta els nostres narradors conrearen la novel·la psicològica i la realista, amb algunes característiques peculiars, com la referència a laGuerra Civil, La plaça del Diamant. S’escrigueren novel·les realistes i de recreació d’un món mitificat, com Els horts, de Martí Domínguez Barberà. 173.



























T2 Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

La producció literària consta de dues grans aportacions:
(a) Les rondalles valencianes.
(b) Cinc novel·les i alguns relats breus.
Usael narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Els recursos de llenguatge oral que empra, provenen de la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament. Model de llengua molt.Les rondalles estan confegides a partir d’un nucli, sobre el qual opera una profunda transformació i reformulació del relat oral ,contes cultes.Elsrelats breus destaquen per la riquesa de llengua. Petites peces amoroses i sentimentals. La novel.lística aboca les seues experiències biogràfiques i coneixements de la terra.Pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hi observacions sobre el paisatge i la geografia, la fauna. Sense la Terra Promesa: crònica dels primers anys del segle XX. Usa la narració en primera persona pera oferir el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Protagonistes són la col·lectivitat, famílies, la muntanya. Espai: Cassana amb la geografia, la ruralitat, situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics.
És l’home que ha sabut crear un riquíssim registre literari, és l’escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística iliterària .197.

























T3 La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

La producció literària marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra travessa la literatura moderna occidental. Les novel·les són les grans de la literatura catalana moderna. Marcada perla Guerra Civil espanyola que conduí a la infelicitat, la destrucció.
Entre 1933 i 1934 feia periodisme polític i escrivia les primeres novel·les.La guerra representà per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu, el de Aloma, novel·la d'inspiració autobiogràfica que l'autora reescriurà trenta anys més tard.
Li va donar fama, La plaça del Diamant va ser el resultat de les experiències vitals,intel·lectuals, polítiques.
Apareix un ventall d'exiliats, soldats. Utilitza la primera persona, el monòleg i monòleg interior en particular.
L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dóna sentit. Als anys cinquanta va optar per escriure la Plaça del Diamant: opció que li va permetre usar l'exili com a territori de reconstrucció de la memòria narrativa.
En el terreny personal va emprar...