Valoració Personal

Valoració personal
Se'ns presenta la història d'un mal estudiant que a pesar d'això arribarà a guanyar un Premi Nobel.

Es tracta d'un text subjectiu perquè narra la vida de Ramón i Cajal, a més dela seua perspectiva durant eixa època: Ramón era un xiquet superdotat pel que no estava acostumat al sistema educatiu eclesiàstic; en el qual el llatí era la base de l'educació, a més de premis icastics. Son pare també influencie molt en la seua vida, proporcionant-li les seues pròpies correccions al tractar de que millorara en els seus estudis, i al no veure esperances ell, es va valdre de lesseues influències perquè avançara en aquell sistema. Finalment, sanció rere sanció i amb dos anys de retard, arribe a la universitat de medicina en Zaragosa, aconseguint més tard, contradictori de totala resta un Premi Novell en Medicina.

No hi ha dubte que el sistema educatiu actual també fa aigües per totes les bandes, és fill d'aquella època, encara que han canviat en coses essencials. Espodria dir que a causa del seu context en eixe moment, el poder de l'església junt amb falta de recursos i la poca experiència, els porte a mètodes poc ortodoxos que creien convenients. Recordem que eixaeducació no era pública, tan sols uns pocs privilegiats podien accedir a ella, per la qual cosa es tenia mantindre content els pares i a com done lloc, donar els resultats volguts. Nosaltres en eixaèpoca estaríem per a res d'acord de com es feien les coses en aquell moment. No creiem en premis i castics, però si en segones oportunitats; comprensió, enteniment, a resoldre problemes i superarobstacles. Està demostrat, davall l'experiència, que una estricta educació no pot canviar a algú; al contrari pot retraure's i afonar-se, ens porta al fracàs. Els pares tampoc es queden arrere, permetienaquells patiments, és més els practicaven, però també per ignorància. Ramón és un exemple que és essencial la curiositat, l'interés i la creativitat en l'aprenentatge, a més de la tolerància i un...