Variado

3.ELS SAGRAMENTS

Jesús, en pujar al cel, no ha volgut deixar d'estar amb nosaltres. Tot el que ell va fer amb la seva predicació i amb les seves accions, i sobretot amb la seva mort i resurrecció per la nostra salvació, ho continua fent ara a traves d'uns signes sagrats que són els sagraments. Jesús ha volgut que l'Església els celebrés com a festes importants del seu Misteri Pasqual (mort iresurrecció) per donar a cadascú el que li cal per a ser cristià i viure com a tal.

A l'Església catòlica hi ha set sagraments: Baptisme, Confirmació, Eucaristia, Penitència, Unció dels malalts, Orde sacerdotal i Matrimoni. Aquests sagraments es corresponen amb totes les etapes i moments importants de la vida del cristià.

No tots els sagraments són necessaris ni tots igualment importants;el sagrament central és l'Eucaristia, on es recorda i es fa present el misteri de la mort i resurrecció, i el més necessari el Baptisme.

3.1. SAGRAMENTS D’INICIACIÓ

3.1.1. EL BAPTISME

En temps de Jesús, la gent anava al riu Jordà a fer-se batejar per Joan Baptista manifestant així el seu desig de ser purificats. S'immergien en les aigües del Jordà. Un dia Jesús, encara que no erapecador, anà a fer-se batejar per Joan.

L'evangeli de Mateu s'acaba amb la missió d'anar a predicar que reben els deixebles:

Jesús s'acostà i els va dir:
- He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres diarere dia fins a la fi del món.
( Mt 28 18-20)

Des dels seus inicis l'Església ha administrat el baptisme. El llibre dels Fets narra el discurs de Pere davant la gent que va acudir a Jerusalem el dia de Pentecosta:
Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols:
- Germans, què hem de fer?
Pereels va respondre:
- Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant. (Ac 2, 37-38)


La paraula "batejar" significa "immergir", "submergir". Antigament els qui s'acostaven a rebre el baptisme eren immergits en una piscina d'aigua que hihavia a les esglésies: el baptisteri. Amb aquest gest d'immergir-se dins l'aigua el batejat rebia la gràcia del Crist, sepultava dins l'aigua el seu pecat, quedava net de tota culpa i renaixia a la vida de fill de Déu. Actualment el baptisme es pot celebrar d'una manera més simple: es tira tres cops aigua sobre el cap del batejat. La forma ha variat, però el significat és el mateix.

El rituessencial es realitza quan el bisbe, el prevere o el diaca vessa tres vegades aigua sobre el cap del batejat i diu les paraules següents:

"N. , JO ET BATEJO EN EL NOM DEL PARE, I DEL FILL, I DE L'ESPERIT SANT."

Al llarg del Baptisme hi ha altres ritus que ajuden a comprendre tota la riquesa d'aquest sagrament. Un dels més importants és la unció amb el sant crisma. La unció amb el sant crisma,oli perfumant consagrat pel bisbe, significa el do de l'Esperit Sant al nou batejat. Ha esdevingut un cristià, és a dir, ungit per l'Esperit Sant, incorporat al Crist, que és ungit sacerdot, profeta i rei.

El Baptisme fa néixer a la vida de Déu, purifica de tots el pecats, fa fill adoptiu de Déu i membre de l'Església. El Baptisme marca interiorment els batejats amb un senyal espiritual que nos'esborra mai més: són per sempre més deixebles de Crist. D'aquesta marca interior es diu que "imprimeix caràcter" i vol dir, també, que aquests sagrament no es pot tornar a repetir.

Els ministres ordinaris del Baptisme són el bisbe, el prevere i el diaca. "En cas de necessitat, qualsevol persona pot batejar, mentre tingui la intenció de fer el que fa l'Església i tiri aigua sobre el cap de...