Variados

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel•les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut comel príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Josep Carner va ser un escriptor inusualment precoç. Als dotze anys ja enviava, sempre sota pseudònim, escritsdels temes més diversos a la revista L'Aureneta, de la qual es convertiria en un dels col•laboradors habituals. Fill únic d'un matrimoni cultivat de classe mitjana, va cursar els primers estudis alCol•legi de Sant Miquel. A l'escola es va adonar que, malgrat l'interès per les ciències, la seva passió eren les lletres.
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Vacomençar simultàniament dues carreres universitàries. Dos anys després, amb només quinze anys, va guanyar el primer premi literari als Jocs Florals de Barcelona. No seria l'últim: fins al 1905, es vaemportar tretze guardons més. El 1902 es va llicenciar en Dret i dos anys després ho va fer en Filosofia i Lletres. Aquell mateix any va publicar el primer recull de versos, Llibre dels poetes. Carner eraun jove amb una gran capacitat de treball, ja que al mateix temps dirigia la revista literària Catalunya i va començar a col•laborar amb La Veu de Catalunya com a periodista polític, on hi escriguéfins al 1928.
En aquesta època col•laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre altres revistes. Dirigí de fet Catalunya (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membrede la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col•laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A més a més, va escriure gran quantitat de textos en vers.
Finsal 1921 es va guanyar la vida escrivint, sempre a un ritme vertiginós. Publicava pràcticament un llibre per any. El 1905 va sortir a les llibreries Primer llibre de sonets i, un any després, Els...