Vegueries

HISTÒRIA MEDIEVAL

IPSA MARCHA EXTREMA.LES TERRES
DEL GAIÀ ALS SEGLES X-XI
Marina Miquel i Vives

Al llarg del segle X i bona part del segle XI les terres que actualment formen les
comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, així com la part oriental del Camp de
Tarragona i de la Segarra tarragonina constituïren l’àrea sobre la qual el comtat de
Barcelona inicià la seva expansióterritorial. Aquests territoris, que fins a finals del segle
IX havien format part de l’àrea d’influència cultural i del domini administratiu d’al-Andalus,
s‘aniran integrant de forma progressiva, a mesura que avanci el procés expansiu, en les
estructures de domini comtal, formant una unitat territorial significada pels contemporanis amb el terme marca. Ni els ritmes ni les formes d’ocupaciód’aquestes terres es poden
equiparar a les dinàmiques expansives posteriors. Des de principis del segle X, quan es
documenten els primers assentaments cristians, al Baix Llobregat fins a l’ocupació
definitiva de Tarragona el 1118, el guany territorial haurà estat francament minso. Quasi
dos-cents anys per ocupar i, només parcialment, estructurar una franja d’uns 70 quilòmetres donen la mesura de lesdificultats de la societat comtal per tal de fixar el seu domini
en aquestes terres. D’altra banda, a diferència de la conquesta de Tarragona o de Tortosa,
l’ocupació d’aquesta primera zona d’expansió no estigué precedida per una campanya
militar, minuciosament planificada. A mitjan segle XI, quan Ramon Berenguer I situï els
seus dominis davant mateix de Tarragona, s’haurà ocupat, de formalenta, un territori
segons una política en la que segurament priva tant la necessitat de fixar un espai defensiu
com el mateix dinamisme expansiu de la societat cristiana1.

1

Sobre l’expansió del comtat de Barcelona vegeu: BATET, C. Castells termenats i estratègies d’expansió
comtal. La Marca del Comtat de Barcelona als segles X-XI, IEP, Vilanova i la Geltrú, 1996; MARTI, R. , “La
primeraexpansió comtal a ponent del Llobregat”. Catalunya Romànica, XIX, 1992. MIQUEL, M. La
Marca del Comtat de Barcelona. L’articulació d’un espai de frontera. Universitat de Barcelona, 1994 (inèdit).

27

Marina Miquel i Vives

Més enllà dels aspectes polítics, si considerem l’expansió del comtat de Barcelona des
d’una dimensió territorial, hauríem de definir aquest episodi històric com laintegració
progressiva d’uns espais externs als models culturals cristians. Tanmateix, mentre a partir del
segle XII aquest procés d’aculturació per part de la societat cristiana sobre territoris andalusís
ha deixat traces evidents, l’observació d’aquest fenomen en els territoris ocupats durant el
segle X és més dificultosa. A hores d’ara, no és possible valorar l’impacte de la conquesta en
elsentit de poder determinar si ens trobem davant un procés d’aculturació per substitució o
per assimilació2 degut al complet desconeixement que continuem patint respecte a l’organització de la societat andalusí en aquest sector de frontera.3 Això no impedeix, però, l’evidència
del fet històric. A nivell documental, les traces, tot i no ser abundants, són prou significatives,
sobretot a la capçalerai a la vall mitja del Gaià, on algunes de les primeres escriptures de mitjan
segle X identifiquen terres per mitjà de topònims no assimilables als usos cristians. D’entre
aquests, un dels exemples més significatius és, de segur, el que ens ofereix el sistema d’ubicació
del castrum Frexanum , a la vall mitja del Gaià. En l’acta de donació que l’any 959 féu el seu titular,
Dominic, a la Seu deBarcelona, s’adscriu el territori on s’ha de construir el castell a dins un
territori d’entitat major, substantivat com a horta4.
La clara percepció per part de la societat conqueridora de l’avenç sobre espais nous o,
millor dit, no constituïts segons uns models que els són propis, es tradueix ràpidament en
la necessitat de cercar instruments lèxics que designin i, alhora, delimitin...