Velencia Mitja
Páginas: 201 (50016 palabras)
Publicado: 27 de octubre de 2011
Unitat 1. Accentuació i dièresi
1.1 La síl·laba. Separació sil·làbica
La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes síl·labes com vocals. No obstant això, hi ha casos com ara reina, en què en una mateixa síl·laba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: és el cas dels diftongs.
Segons el nombre desíl·labes, les paraules es poden classificar en:
1. monosíl·labes: solament tenen una síl·laba (casc, bosc, la, got).
2. polisíl·labes: quan en tenen més d’una i poden ser:
▪ bisíl·labes: si tenen dues síl·labes (ca-sa, bes-coll, an-gle...)
▪ trisíl·labes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...)
▪ tetrasíl·labes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te,bi-ci-cle-ta...)
La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents:
|Se separen els nexes intervocàlics |rr: guer-ra, ter-ra |tx: flet-xa, cot-xe |
| |ss: ros-sa, pas-sar |tl: vet-la, amet-la|
| |sc: es-ce-na |tll: rat-lla, rot-llo |
| |ix: coi-xa, bai-xa |tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra |
| |tj: plat-ja, jut-jat |tn: cot-na|
| |tg: fet-ge, for-mat-ge |mm: im-mens |
| |tz: dot-ze, set-ze |nn: An-na, in-no-cent |
| |l·l: vil-la, il-lu-si-ó| |
|No se separen els nexes intervocàlics |qu: per-què, pi-quet |ny: pe-nya, se-nyal |
| |gu: an-ti-gui-tat |ig: ba-teig |
| |ll:se-ge-llet, cab-de-llar | |
|També se separen |- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-homes, bes-avi... |
| | |
||- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà... |
1.1.1 Els diftongs
Hi ha dos tipus de diftongs:
a) decreixent: la vocal dèbil, i i u, va darrere de la vocal sil·làbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals;
b) creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u funciona com asemiconsonant.
Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocal següent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, uixer, meua...
|Diftongs decreixents |
|AI mai, aire |AU cauré, pau|
|EI rei, reina, remei |EU hereu, veure |
| |IU viu, estiu |
|OI almoina, boira |OU coure, remou |
|UI cuina, buit |UU duu, lluu |
|Diftongs creixents...
1.1 La síl·laba. Separació sil·làbica
La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes síl·labes com vocals. No obstant això, hi ha casos com ara reina, en què en una mateixa síl·laba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: és el cas dels diftongs.
Segons el nombre desíl·labes, les paraules es poden classificar en:
1. monosíl·labes: solament tenen una síl·laba (casc, bosc, la, got).
2. polisíl·labes: quan en tenen més d’una i poden ser:
▪ bisíl·labes: si tenen dues síl·labes (ca-sa, bes-coll, an-gle...)
▪ trisíl·labes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...)
▪ tetrasíl·labes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te,bi-ci-cle-ta...)
La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents:
|Se separen els nexes intervocàlics |rr: guer-ra, ter-ra |tx: flet-xa, cot-xe |
| |ss: ros-sa, pas-sar |tl: vet-la, amet-la|
| |sc: es-ce-na |tll: rat-lla, rot-llo |
| |ix: coi-xa, bai-xa |tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra |
| |tj: plat-ja, jut-jat |tn: cot-na|
| |tg: fet-ge, for-mat-ge |mm: im-mens |
| |tz: dot-ze, set-ze |nn: An-na, in-no-cent |
| |l·l: vil-la, il-lu-si-ó| |
|No se separen els nexes intervocàlics |qu: per-què, pi-quet |ny: pe-nya, se-nyal |
| |gu: an-ti-gui-tat |ig: ba-teig |
| |ll:se-ge-llet, cab-de-llar | |
|També se separen |- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-homes, bes-avi... |
| | |
||- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà... |
1.1.1 Els diftongs
Hi ha dos tipus de diftongs:
a) decreixent: la vocal dèbil, i i u, va darrere de la vocal sil·làbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals;
b) creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u funciona com asemiconsonant.
Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocal següent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, uixer, meua...
|Diftongs decreixents |
|AI mai, aire |AU cauré, pau|
|EI rei, reina, remei |EU hereu, veure |
| |IU viu, estiu |
|OI almoina, boira |OU coure, remou |
|UI cuina, buit |UU duu, lluu |
|Diftongs creixents...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.