Vent d'almansa

VENT D’ALMANSA
Bé, vaig a parlar-vos del llibre Vent d’Almansa, de Josep Franco. Anem a començar amb unes pinzellades sobre la vida de l’autor.
Josep Franco i Martínez és escriptor, mestre i traductor en llengua catalana. Va nàixer a Sueca (Ribera Baixa) el 1955 i s'ha especialitzat en la literatura històrica i juvenil, on destaquen, entre altres obres, L'últim roder o Vent d'Almansa, el meullibre. Va rebre el Premi Andròmina de narrativa en 1983 per Calidoscopi y el Premi Ramón Muntaner de literatura juvenil en 1988 per La sal. Amb aquesta obra ha obtingut el Premi de Novel·la Històrica Juvenil Far de Cullera en 2006.
I res més sobre l’autor. Ara passem al llibre. Vent d’Almansa és una novel·la històrica que conta les vides de una sèrie de personatges a la ciutat de València durantel període de la Guerra de Successió espanyola. Ja que per a la comprensió del llibre fa falta conèixer el context històric, vaig a recordar-vos abans de començar alguns conceptes per a que no us pergueu durant l’exposició, d’acord?
Com sabeu, la Guerra de Successió va començar amb la mort del rei Carles II sense descendència, que va enfrontar a dos pretendents al tron. Per una banda, Felipd’Anjou, nét del rei Lluís XIV de França, i per l’altra, l’arxiduc Carles d’Áustria. Dons bé, a les terres valencianes, segons a quin candidat es donara suport, podíem parlar de botiflers per a referir-nos a les classes influents que recolzaven a Felip d’Anjou perquè aquest havia promès respectar els seus privilegis; i maulets, la gent del poble que recolzava a l’arxiduc Carles si jurava els Fursvalencians i els lliurava del poder opressor de l’aristocràcia. Res més.
La nostra història comença al poble de Gata, a la Marina Alta, el dia 2 de novembre de 1700, dia de la mort del rei Carles II. Marc Peris, el protagonista, es troba al cementeri acomiadant-se de la tomba de sa mare. El capellà, Vicent Mulet, l’ha aconseguit un treball en un taller d’impressió a la capital de regne, València.
VicentMulet sempre havia estat amb ell i amb sa mare, ajudant-los en la seua pobresa i ensenyant a Marc a llegir i escriure. Marc mai havia sabut qui era son pare, pero escoltava rumors de que es podia tratar d’Harca, el líder maulet. Ara que sa mare havia mort, el capellà va decidir que Marc hauria de fer-se un home a València, i per això li havia aconseguit el treball.
Marc, amb molta por als seusquinze anys, s’acomiada del seu poble i partix en una tartana cap a València, en un viatge més o menys accidentat.
Va arribar al taller d’impressió del mestre Onofre Cabrera, i com aprenent de l’ofici, també devia fer de mosso a la seua dona Minerva Monraval. Marc s'esforçava cada dia en les coses que feia i es va guanyar l'afecte i el respecte de tots els treballadors del
taller. També li feiafaenes a la senyora Minerva i escoltava i aprenia del mestre Cabrera, gran defensor de la causa dels maulets.
Un dia va conèixer a Tomàs Maluenda el cec, músic i versador i es van fer grans amics.
Minerva també el va enviar un dia a buscar a la cellera, que vivia en un casup de moros i allí va conèixer a la seua filla Beatriu Claver, també cega i amb una filla, anomenada Glòria. Marc es vaenamorar de Beatriu, d'ulls verds, faccions d'àngel, cabells de nit.

Tot anava molt bé per a Marc fins al dia de la Candelera, el dos de febrer, de 1701. Quan el seu mestre Onofre Cabrera y sa dona tornaven de la missa van veure una dona frenètica que intentava mossegar i menjar-se al seu fill. Quan el mestre va tractar d’impedir-ho, la dona li va fer un mos a la mà, i des d’aquell dia la salut delmestre va anar empitjorant ràpidament.

Mentrestant, Europa estava en guerra per l’equilibri de poder, bruta amb la sang de moltes víctimes i la reputació dels seus reis i governants.

Quan la salut del mestre va ser excessivament delicada, manà cridar a Marc i el va dir solemnement que li anomenava oficial i el deixava a càrrec del seu taller d’impressió. Uns cavallers de Flandes havien...