Verdi i Itàlia





Alguns historiadors de la música varen generar i han perpetuat el mite sobre el famós Va pensiero, cant coral del tercer acte de Nabucco, on s'afirma que, quan va ser cantat a Milà, quellavors pertanyia a la part d'Itàlia sota el domini austríac, el públic, responent amb fervor nacionalista als laments per la seva pèrdua pàtria per part dels esclaus exiliats, va exigir un bis de lapeça. Com repetir una peça estava prohibit pel govern en aquell moment, el gest hauria estat molt significatiu. Tot i que l'audiència, efectivament, demanés una repetició, no va ser per Va, pensiero, sinómés aviat per a l'himne Immenso Jehova, cantat pels esclaus hebreus per agrair a Déu per haver salvat el seu poble. A la llum d'aquestes noves revelacions, la posició de Verdi, com a mascaró de proamusical del Risorgimento cal valorar-la.
D'altra banda, durant els assajos, els treballadors del teatre van deixar de fer el que estaven fent en sonar el Va, pensiero, i aplaudien a la conclusiód'aquest inquietant melodia,mentre que el creixement de la "identificació de la música de Verdi amb la política nacionalista italiana" es considera que va començar l'estiu del 1846 en relació amb un cor d'Ernani en què el nom d'un dels seus personatges, "Carlo", va ser canviat a "Pius".Després de la unificació d'Itàlia el 1861, moltes de les primeres òperes de Verdi van ser interpretats com treballsdel Risorgimento amb missatges revolucionaris ocults, que probablement no havien estat intencionats pel compositor.
Dins d'aquesta relació Risorgimento amb l'autor, algú va descobrir que el nom deVerdi era l'acrònim de Vittorio Emanuele Re D'Italia (Vittorio Emmanuel Rei d'Itàlia), quan Milà(aleshores sota l'ocupació austríaca) començava a donar suport als esforços de Víctor Manuel per ala reunificació italiana. Van sorgir partidaris de què l'aleshores rei de Sardenyaconquerís Milà i, a causa de la severa censura austríaca, aquesta campanya va ser convencionalment anomenada « Visca...