Versailles

Índex del treball 1. L'absolutisme 2. L'absolutisme a França 3. Urbanisme del Barroc 4. Formació de la ciutat Barroca 5. Versailles

Ivan Acedo Torrent 3r Magisteri d'Educació Primària Universitat de Lleida

L'ABSOLUTISME L'absolutisme és una forma de govern on el poder resideix en una única persona, a qui han d'obeir totes les altres, sense rendir comptes al parlament ni al poble. Per tantpodem dir que el monarca absolut és el que concentra tots els poders, i es considera el primer servidor de l'Estat. Ho fa portant a cap certes reformes per aconseguir el progrés i la felicitat dels seus súbdits, el poble. El monarca Absolut porta el títol de rei, emperador, tsar depenent de la zona on ens situem. No existeix una divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) sinó que elldecideix. Tot i que l'administració de la justícia pugui tenir una certa autonomia en relació al rei, o existeixin institucions parlamentàries, al cap i a la fi és el monarca absolut qui pot canviar les decisions o dictàmens dels tribunals. Encara que sigui en l'últim moment o fins i tot reformar les lleis a la seva voluntat. Una frase que ho resumiria perfectament seria: “La paraula del rei és llei”.El monarca pot nomenar i retirar als assistents al govern a la seva voluntat. I per últim, la unitat de tots els poders sol considerar-se justificada per considerar que la font del poder és Déu i que els monarques exerceixen la sobirania per dret diví dels reis. No hi ha mecanismes pels quals el sobirà respongui pels seus actes, si no és davant Déu. En l'àmbit polític es va iniciar als segles XIVi XV, va aconseguir la plenitud entre els segles XVI i XVII. També és va trobar entre formes extremes i intents reformistes al llarg del segle XVIII. El procés d'organització i enfortiment de les monarquies es va aconseguir vencent resistències. Aquest aparell institucional va aconseguir el seu moment de plena visió en un període d'esplendor que pot considerar-se encarnat per un personatge moltemblemàtic de França, Lluís XIV, el Rei Sol. Lluís XIV és considerat en nombrosos llocs de recerca l'arquetip d'aquesta forma de govern, ningú pot negar que els honors li corresponen a qui es va considerar, tal com resen les seves divises com l'encarnació vivent de l'Estat (L'êtat c'est rnoi) i el governant més poderós de la terra (Nec pluribus imparell) i qui va adoptar al rei dels astres per totala humanitat, el sol, com a emblema personal.

ABSOLUTISME A FRANÇA A començament del segle XVIII, el sistema polític que predominava a Europa era l'absolutisme monàrquic, com a conseqüència de l'enfortiment del poder reial iniciat a final de la Baixa Edat Mitjana. Aquest sistema es caracteritzava essencialment en la noblesa, que continuava sent el grup dominant, propietari de la majoria deles terres, amb càrrecs i privilegis. La burgesia, malgrat el seu enriquiment, encara els hi faltava un instrument molt important de poder, d'influència política. Per tant, estava marginada dels cercles de poder. Lluís XIV, desprès de superar alguns impediments va anunciar que d'aquell moment en endavant, ell seria el seu propi primer ministre. Durant els següents 54 anys, va governar França deforma personal i conscientment, i es va nomenar a si mateix com a model del monarca absolutista que governava per dret diví. Per tant ens referim a que ell parlava a través de la divinitat. A principis del seu govern en solitari, Lluís XIV va establir l'estructura de l'estat absolutista. A més va organitzar un nombre determinat de consells consultius de manera que així va trobar a homes capaços i amés dependents de la seva persona per executar les seves instruccions. La relació entre Lluís XIV i l'Església es va planificar de la següent manera, amb l'objectiu de acabar per obtenir el poder diví que necessitava. Lluís XIV, amb el poder que li permetia poder de nomenar als bisbes, va aconseguir un domini ferm sobre la jerarquia eclesiàstica. El monarca governava com a representant de Déu a la...