Vestido La Historia

El Vestit a l'Edat Antiga

Edad antiga a grecia i roma

Edat antiga historia del vestit.

Una petita introducció de l'edat antiga

L'edat antiga és l'època històrica que coincideix amb el sorgiment i desenvolupament de les primeres civilitzacions o civilitzacions antigues.

El concepte més tradicional de història antiga es el descobriment de l'escriptura, que convencionalment lahistoriografia ha considerat que permet marcar el final de la Prehistòria i el començament de la Història. Altres orientacions procuren atendre al sistema social o el nivell tècnic. Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisi comparativa d'ADN i els estudis d'antropologia lingüística estan arribant a reconstruir d'una manera cada vegada més precís lesmigracions antigues i la seva herència en les poblacions actuals.

A Grecia

La túnica dels humils s'anomena exomide perquè deixa al descobert una espatlla, es un simple rectangle de teixit sobre les espatlles esquerre de manera que el braç dret disposi de tota la mobilitat que necessita el treball (excepte en el cas dels esquerrans) i amb el vol recollit per mitjà d'un cinturó.

Major categoriarevelen les túniques trucades peple i jitón. La primera es feta amb teixit de llana i es relaciona amb les dones. Túnica lar, consistia igualment en un rectangle de teixit doblegat per la meitat i subjecte a les espatlles amb fíbules i a la cintura amb cinturó. Una estudiada col · locació sobre el cos produïa bells efectes bufats. Per la seva banda el jitón es relaciona amb la túnica de lli, méslleugera i adequada per als mesos de calor, procedent de les terres de la Jònia, antiga Anatolia i avui Turquia. No podem parlar amb certesa de túniques masculines o femenines, excepte en el llarg: talars per a elles, fins al genoll per a ells.

Sobre la túnica l'únic tipus mantell de què disposava una dona grega era el himation, mantell diagonal. El seu marit també la vestia. La dignitat militares distingia amb la clàmide o capa de cavaller.

Els grecs rares vegades es tocaven excepte per evitar el sol (petaso o barret amb ala) i només es calçaven dins de casa.

Amb tot el més sorprenent del vestit grec no és el vestit, sinó que el masculí nu arribés entre ells la consideració de "vestit nacional". Afavorit per l'alta consideració que gaudia la bellesa masculina, el nu suposava perals grecs, a més, un signe de civilització que s'oposaven al pudor dels seus veïns i enemics, els perses.

Vestits masculins:

La forma primitiva de la indumentària masculina va ser el rectangle de tela sense costura, que componia en ocasions una túnica quan es trobava cordat sobre de l'espatlla esquerra, deixant lliure el dret i cenyit amb un cinturó, en altres ocasions formava un mantell quanel rectangle embolicava el cos. Aquest exomide va ser el vestuari d'obrers, artesans i homes de guerra; s'elaborava a la pròpia llar amb la llana dels ramats, servint a més de manta per a la nit, igual que el mantell de llana dels pastors i guerrers homèrics, la khlaina. A través del continu ús d'aquesta túnica, es va anar tancant l'obertura que quedava damunt de la cuixa dreta a través d'unspunts de costura i es va substituir la cirereta de l'espatlla per cintes que penjaven pel pit o l'esquena. Aquest exomide va propiciar l'aparició de la túnica curta proveïda d'un cinturó o khiton (també el podeu trobar com Chiton). Aquest khiton es portava cordat a l'espatlla esquerra amb una sola escotadura, o en les dues espatlles, amb dues escotadures. Un segon cinturó col · locat sobre del'anterior permetia ablusonar

el teixit. Si aquest vestit es portava sense cinturó, flotava sobre el cos, utilitzant-se com roba de nit, sobre es podia col · locar una cuirassa. Si aquesta peça s'allargava es convertia en una túnica masculina que era utilitzada en cerimònies per personatges rellevants i, en les festes per músics i conductors de carros

Vestits femenins:

La indumentària femenina...