Veus Del Discurs
Páginas: 2 (415 palabras)
Publicado: 6 de enero de 2013
LES VEUS DEL DISCURS: POLIFONIA I INTERTEXTUALITAT
Les llengües naturals coneixen procediments per a fer citacions. Es tracta d’incorporar un enunciat a l’interior d’un altre de manera que es favisible la diversitat de veus en el text. Disposem de tres mecanismes de citació bàsics:
• La citación en discurs directe implica la reptició més o meny exacta d’un enunciat o d’uns enunciats.Es marca amb mitjans gràfics i sintàctics (guions, cometes, cursiva i verb introductor) i el locutor pot usar un verb de dicció (dir, advertir...)
“Creus que cal deixar el cotxe a casa?”,preguntà. –És clar que sí –va contestar.
• La citació en discurs indirecte on el locutor reprodueix un enunciat d’una altra persona, modificant-ne la forma, però reproduint el contingut. Esreprodueix el discrus citat després d’un verb de dicció seguit de la conjunción que o si. No hi ha ni cursiva, ni modalitat interrogativa, ni exhortativa…
Li preguntà si creia que calia deixarel cotxe a casa i va contestar que sí.
• En el discurs indirecte lliure es reprodueix un discurs alié, normalment pensaments o sentiments formulats per un personatge, sense verbs de dicció,ni cometes, amb la transposició de persona verbal (de 1a a 3a) i l’adequació dels elements díctics:
Li agradava aquell paisatge. S’imposava a l’anècdota que és l’ésser humà. Eraaclaparador.
De vegades, simplement el canvi de llengua o de registre o l’ús de cometes poden marcar la introducció de paraules de discursos diferents del discurs general. Així hom pot parlar de dos fenòmensrelacionats: la intertextualitat, un text aporta referències d’altres discursos que el lector/receptor pot connectar amb sabers i experiències prèvies; i la polifonia enunciativa, la presència de veusdiferents en un mateix discurs.
En aquest camp, la teoria de la comunicació diferencia entre:
1. L’emissor o subjecte empíric de l’enunciat, que és l’individu del món real que el...
Les llengües naturals coneixen procediments per a fer citacions. Es tracta d’incorporar un enunciat a l’interior d’un altre de manera que es favisible la diversitat de veus en el text. Disposem de tres mecanismes de citació bàsics:
• La citación en discurs directe implica la reptició més o meny exacta d’un enunciat o d’uns enunciats.Es marca amb mitjans gràfics i sintàctics (guions, cometes, cursiva i verb introductor) i el locutor pot usar un verb de dicció (dir, advertir...)
“Creus que cal deixar el cotxe a casa?”,preguntà. –És clar que sí –va contestar.
• La citació en discurs indirecte on el locutor reprodueix un enunciat d’una altra persona, modificant-ne la forma, però reproduint el contingut. Esreprodueix el discrus citat després d’un verb de dicció seguit de la conjunción que o si. No hi ha ni cursiva, ni modalitat interrogativa, ni exhortativa…
Li preguntà si creia que calia deixarel cotxe a casa i va contestar que sí.
• En el discurs indirecte lliure es reprodueix un discurs alié, normalment pensaments o sentiments formulats per un personatge, sense verbs de dicció,ni cometes, amb la transposició de persona verbal (de 1a a 3a) i l’adequació dels elements díctics:
Li agradava aquell paisatge. S’imposava a l’anècdota que és l’ésser humà. Eraaclaparador.
De vegades, simplement el canvi de llengua o de registre o l’ús de cometes poden marcar la introducció de paraules de discursos diferents del discurs general. Així hom pot parlar de dos fenòmensrelacionats: la intertextualitat, un text aporta referències d’altres discursos que el lector/receptor pot connectar amb sabers i experiències prèvies; i la polifonia enunciativa, la presència de veusdiferents en un mateix discurs.
En aquest camp, la teoria de la comunicació diferencia entre:
1. L’emissor o subjecte empíric de l’enunciat, que és l’individu del món real que el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.