vhykujkhkj.

MEDITACIÓ CINQUENA

Què podem conèixer amb certesa de les idees distintes de l’esperit
Abans d’examinar les idees que es troben fora de la persona, Descartes és planteja conèixer les idees que té el pensament, i així poder veure quines són distintes i quines confuses.
En primer lloc pensa en l’extensió que hi ha en la quantitat contínua, i s’adona que l’hi pot atribuir a cadascuna magnitud,figura, situació i moviment i a cada moviment l’hi pot assignar la durada que vulgui. Però s’adona que a més de conèixer aquestes coses i ser capaç de distingir-les no té la sensació de descobrir o aprendre cap cosa nova, sinó que percep coses que ja eren en el seu esperit tot i que ell no ho sabia, així en comptes d’aprendre el que fa es recordar. En aquest cas ens parla de les idees innates,les que tenim amb nosaltres des que naixem i que anem descobrint a mesura que les recordem.
A continuació posa com exemple el pensament del triangle, ell pot imaginar-se un triangle en el seu cap, deixant de banda que aquest sigui real o no, i s’adona que el seu pensament en el triangles és real, el triangle existeix, tant perquè ho pot relacionar amb diferents propietats, propietats matemàtiques,com perquè aquesta idea la percepde manera clara i distinta, és a dir que és una percepció evident, així que és un coneixement vertader perquè és evident per a la raó.

Possibilitat d’un argument sobre l’existència de Déu
Descartes planteja la possibilitat d’extreure del seu pensament un argument i una prova de que Déu existeixi, igual que del seu pensament extrau altres idees que percep demanera clara i distinta. Diu que en ell troba la idea d’un ésser etern i perfecte igual que troba la idea d’un nombre. 
S’ha acostumat a separar essència i existència, i això suposa un problema amb Déu, però en pensar-ho bé s’adona que no pot separar-lo igual que no separa de l’essència de triangle totes les seves propietats. 
De nou torna a ser present el dubte, ja que ell pot imaginar un cavallalat tot i que cap cavall tingui ales, aleshores ell podria imaginar l’existència d’un Déu tot i que aquest no fos real. En aquest moment és quan recupera l’exemple de muntanya i vall, i veu que tant existint o no una muntanya i una vall aquestes no poden anar separades, és a dir que sen reals o no sempre aniran lligades, i amb l’existència de Déu passa el mateix; Descartes no pot concebre un Déusense existència, no és poden separar, això justifica que Déuexisteix. 
Aquest apartat el conclou tancant l’idea de Déu com quelcom real, que no és capaç de concebre sense l’essència de l’existència, i a més l’és impossible concebre dos Deus de mateixes característiques, per això Déu ha existit sempre, sent el mateix, i en el futur continuarà ell. 


De nou, el criteri de certesa

En primerlloc retorna a la base; només poder persuadir-lo del tot les coses que conegui de manera clara i distinta. I de les coses que coneix d’aquesta manera en troba de dos tipus, les que tothom coneix i ho reconeix obertament, i d’altres que només reconeixen aquells que les consideren i examinen atentament, però totes dues continuen sent igual de certes.
Per aclarir l’evidència davant el coneixement deles coses, proposa l’exemple d’un triangle, ja que a primera vista no és relaciona cap propietat amb ell, però si és comprova s’observa de manera obvia qualsevol formula matemàtica i és en aquest moment quan retorna a l’existència de Déu i atribueix a aquesta última el coneixement necessari per conèixer qualsevol altre cosa. S’hi deixés de banda la seva creença en l’existència de Déu, cauria enl’error de pensar en moltes coses com a certes tant sols per haver-les jutjat algun cop sense tenir en compte els mètodes que ell mateix s’imposa i on juga un paper important la mateixa existència de Déu. Per tant per saber si les coses són certes ell les té que verificar i justificar sota el seu mètode per saber si són veritat i poder creure-les, però sempre tenint en compte que existeix un Déu,...