via primilia

1.El nostre territori en temps dels ibers.
Monuments i curiositats:
Tan l'Església de Sant Cristòfol com algun dels edificis d'estil neoclàssic (Masia Ribas),  les fàbriques modernistes de la indústria del Gas i alguns exemples noucentistes (Can Roure), col·laboren en aquest paisatge que podríem classificar d'històric.
També faria falta ressaltar la necròpolis, algunes viles romanes, el MuseuMunicipal de l'Estampació.
Premià de Mar també disposa d'edificacions de l'època pre-modernista dedicades a escoles com La Salle, Assís, La Lió, etc...
Per finalitzar tampoc falten els complets equipaments esportius...
Limita amb: Masnou, Teià, Premià de Dalt i Vilassar de Mar
Ajuntament propi: Des del 1836.

Època Ibèrica
L’època ibèrica, que es desenvolupa entre els segles VI i I aC, téel seu màxim exponent en el poblat de la Cadira del Bisbe, que es troba a Premià de Dalt. Atès que es tracta del primer nucli urbà
realment documentat en aquesta zona, no resulta agosarat considerar-lo el primer “Premià” conegut. Amb tot, avui sabem que els poblats ibers no són els únics llocs d’habitació que hi ha en aquesta etapa històrica ja que també hi ha el que els arqueòlegs anomenemassentaments ibèrics de plana, que consisteixen en petits establiments dedicats a una activitat econòmica molt concreta, com pot ser l’agricultura o la producció de terrissa. D’aquests tenim a Premià tres exemples: el primer a Can Vilà (que pertany territorialment a Premià de Dalt encara que és al costat mateix del Camí del Mig, a tocar de Premià de Mar), que es dedicava a l’elaboració de terrissa alllarg dels segles IV-II aC. Un segon assentament es localitzà l’any 1998 al carrer de la Mercè, i consistia en les restes d’una casa que s’edificà cap a l’any 75 aC i s’incendià cinquanta anys després, cap a l’època de l’inici del regnat de l’emperador August. El tercer testimoni d’aquest període es trobaria poc més amunt de l’actual Plaça de la Sardana, i en sabem ben poques coses.
.

2.Arriben els romans
Resulta molt interessant observar com ha anat evolucionant el poblament de la vall a través del temps, que s’ha d’entendre com un espai de vida unitari.  En el període ibèric, el poblament es va concentrar a la part alta de la vall, a dalt del turó de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Aquest període es caracteritza per les lluites constants entre els senyors dels poblats, peraixò es va triar un turó fàcil de defensar i es va envoltar de muralles. La població vivia nuclearitzada dins del poblat emmurallat.
El 218 aC, quan els romans envaeixen el país, la vall de Premià passa a dependre de Roma. Sota el nou poder, les tribus ibèriques deixen de lluitar entre sí i ja no els cal encastellar-se en turons ben defensats. Així doncs, es van abandonant els poblats i lapoblació s’escampa per tota la vall i la plana on s’assenta més còmodament sobre els camps de cultiu, de moment encara en cases de tradició ibèrica. Amb el temps, però, van entrant els nous costums romans, la gent parla el llatí i adopta el sistema econòmic romà. Es generalitza el sistema de la vil·la romana: la pau i l’activació econòmica i mercantil fan que la població prefereixi la plana arran de marper on passa la carretera principal de l’època, la Via Augusta, i on tenen a l’abast la via de transport fonamental dels productes que és el mar. Econòmicament, les vil·les estan en la base d’una economia de mercat amb circuïts comercials de llargues distàncies i molt actius, que signifiquen una modernitat important. El vi és el producte estrella de les vil·les, per bé que també s’hi concentrenindústries diverses. L’enriquiment de la població és força general, ja que la riquesa i activitat de les vil·les arrastra a una important massa de la població lliure. D’aquí la preferència de la gent de viure a la plana, davant del mar.
A partir de la crisi del segle III, amb l’adveniment de l’emperador Dioclecià, s’entra en un nou ordre polític, social i econòmic. S’avança cap a l’autocràcia, i...