VIATGE CAP AL CEL

VIATGE CAP AL CEL
2 de Maig de 2018.
Bon dia. Obro els ulls i m’entren uns raigs de sol directament cap a els ulls, miro cap a l’esquerra, veig a la meva parella i somric. S’estava començant aestablir una rutina, molt agradable que incloïa esmorzar. Aquella rutina però, per qüestions laborals deixaria de ser-ho durant quatre dies. Rocío, (Rou millor perquè segons ella “mola més”) és la mevaparella des de fa tres anys, és psicòloga i ha de marxar avui mateix a fer uns negocis amb una important empresa d’Alemanya, concretament de Munich.
Jo la segueixo mirant quan ella obre els ulls idesprés d’estirar les cames i donar-me un petó acompanyat d’un bon dia va cap al lavabo. Jo vaig cap a la cuina a preparar l’esmorzar per a tots dos. Rou ve cap a la cuina i es sorprèn quan em veu fentl’esmorzar ja que no era molt habitual. Ella agafa el meu telèfon i fa un selfie per immortalitzar el moment. Després d’una sèrie de bromes seiem a la taula tots dos a esmorzar i em pregunta si la trobaréa faltar durant aquests quatre dies, responc amb un si però realment penso que quatre dies passaran volant. Al acabar d’esmorzar em diu que va cap a la habitació a revisar si hi falta res a la maletai a vestir-se que ara venen les seves amigues a acomiadar-se. De mentre, jo, em quedo a la cuina rentant els plats. En acabar escolto el timbre i una veu de fons que diu que obri jo. Obro la porta isón les seves amigues que venen a desitjar-li sort i a acomiadar-se (i a demanar algun regal també han vingut). Seuen al menjador amb la rou que per primera vegada des de que somparella es va vestir en un plis-plas.
Com que jo no pinto res escoltant les seves conversacions vaig a l’habitació a vestir-me que l’hauré de portar jo cap a l’aeroport. És ja la hora de marxar.“Rou, marxem ja!” –vaig dir jo mentre em rentava les dents-.
Quan vaig cap al menjador veig a ella i les seves amigues a punt de plorar i jo pensant interiorment “Però si només son quatre dies...