Vicent Andrés Estellés Pyf


Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924- València, 1993) va ser un escriptor que està considerat un dels poetes més prolífics de la nostra literatura, el màxim representant de la poesía realista valenciana dels darrers anys.
Entre les seues obres destaca Llibre de Meravelles en el que reflecteix l’época que viu, un éxit cívic en aquell moment de la transició a la democràcia. Mostra elsofriment del seu poble a la guerra civil i la posguerra. Dóna una visió crua i amarga de la realitat, pero alhora meravellosa i esperançadora.


Vicent Andrés Estellés va náixer fill de familia pobre a Burjassot. Estudià periodisme a Madrid, però començà a escriure poesía a la posguerra, encara que fou conegut sobretot a partir dels anys 70.
Estellés era un poeta culte amb desitg insaciable d’escriure,un jove periodista amb vocació de poeta.

La temática de la seua obra poética son temes quotidians com l’amor, el sexe, la posguerra, fam, miseria, mort, la terra, València, precarietats econòmiques… Son temes ja tractats per altres poetes però que Estellés els dóna un tractament diferent, mostra els aspectes més durs i brutals de la realitat. Se centra en les realitats que l’envolten, com vadir Fuster, és un ‘poeta de realitats’. Escriu sobre les ‘petites coses’ del dia a dia, les preocupacions diaries i els fets d’un home normal i corrent.
L’autor conta les seues vivències de primera mà amb una datació exacta i un localisme concret. Els seus poemes es converteixen en una mena de crónica social del temps i del lloc on li ha tocat viure.

Un dels temes que fascinava a Estellés era lamort, està de forma permanent en la seua poética i és així perquè la va viure de molt a prop per l’època de guerra que va sofrir.
La seua poética no és un absurd metafóric, perquè des de menut va sofrir la mort del seu avi assassinat pel seu germanastre, el seu oncle va morir de tuberculosi, tots els desastres de la guerra i posguerra que van traure més morts i afusellaments.
I més tard, la mortde la seua xicoteta filla, de 3 mesos, “de bolquers” com l’anomena en un dels seus poemes, diu que es el poema més sentit que va escriure.
En viure-ho tant a prop, la mort es converteix en un ritual concret, conegut i pròxim, que li provoca incertessa però té que ser acceptada. La mort ens ha d’arrivar a tots, i és un fet que hem d’assumir.

L’amor es altra relitat que envolta a l’autor i és undels temes centrals de la seua lírica, té una atracció obsessiva per ell. Es converteix en l’espina dorsal de tota la seus obra. Presenta l’amor com l’únic que pot lluitar contra la mort i el dessitg de viure i l’oblit de totes les penúries. L’amor es un sentiment desesperat, incontrolable i apassionat.
L’amor en les seues obres sempre va acompanyat del sexe del que descriu de manera directa,explícita i provocativa.
Escriu una gamma diversa de sensacions que van des del sexe directament expressat fins als sentiments més estrictamente espirituals.
El cos femení es converteix en font d’inspiració. Ell viu l’amor en primera persona, amb Isabel Lorente, la seua dona. Diuen que eren dos persones que s’estimaven des de l’infantessa i no podíen viure l’un sense l’altre. Diu que li deul’inspiració i la seua filla diu que de casa no eixia res, no es publicava res, que no haguera llegit abans Isabel. Es a dir, que era el seu gran suport i inspiració.

Vicents Andrés Estellés tenía un sentiment civic, altre dels temes de la seua lírica, sentía un compromís cívic amb el seu poble, poble que ha estat condemnat a la humiliació i el silenci, amb perdua d’identitat i cultura propies. Estellésutilitza la paraula com a forma de reivindicació. Parla del poble i per al poble d’un exili intern. Els seus poemes son una confessió intima però de carácter universal.
Estellés fa bandera d’un sentiment cívic col.lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poble valencià.

Entre les influencies d’Estellés destaca la mà hábil de Joan Fuster i l’enginy de l’editor Eliseu...