vicent andres estelles

T4 ¿Qué destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat?
Els novel.listes que donaren a conéixer al començament dels setanta compartien la consciencia general de la crisi dels models novel.lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel.les d’aquesta generació tenen un carácter de crónica generacional i se centren en el temade la fugidacom a reacció contra la situación claustrofóbica que es vivía en l’entorn familiar i en l’entorn sociopolític de la dictadura franquista. Des de la primeria dels huitanta la novel.la de gènere –la novel.la policíaca, l’eròtica, la de ciencia-ficció i la histórica- ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. Una altra lìnia importantde la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors; amb tocs d’humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l’existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideológica de la nova societat postfranquista.
T5 Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Mozó reflecteix la societat contemporánea i amb quins recursos literaris ho fa.
Els contes de QuimMonzó es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix un gag, una situació còmina, irreverent i absurda, en els primer llibres, més realista i càustica en els darrers. Després del seu primer recull de notes-Uf, va dir ell-, s’hi perceptible una evolució envers la máxima elisió d’elements superflus, tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literaria.Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la refelxió irónica sobre l’excriptura. En el segon llibre de contes, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri (1980), encara és present una certa atmosfera onírica, però en L’illa de Maians (1985) preval la reflexió sobre el llenguatge i l’acte de l’escriptura, i també la denuncia de les vanitats del món literari.Els personajes de Monzó, l’ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc., tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes del setanta i el començament dels huitanta.
T6 De Les tendencies mès rellevants de la poesía en el período que va des de la postguerra a finals dels anys 70
La influència simbolista postula l'ús sistemàtic del ritme de les paraulesi dels sím-bols. El poeta ha de suggerir la realitat més que no anomenar-la. Va anar evoluciona-nt cap a la “poesia pura”, donant lloc a una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un alt grau d'abstració. El període de postguerra va començar amb l'aparició de 2 llibres clau, Nabí, de Josep Carner (aleshores en l'exili) i Elegíes de Bierville, de Carles Riba. Durant aquests anysse seguirenemprant tècniques simbolistes, però la temàtica dels poemes enquadratsen aquesta línia s'obri més a l'exterior (preocupacions del moment, problemàticacivil,...).En quant a la
tendència avantguardista, sobretot surrealistes, en el cas de Foix, la investigació el va dur a convertir la recuperació de les veus de la tradició medieval catalana (Ausiàs March, Llull i els trobadors, i de Petrarca) enuna manifestació d' a-vantguarda (combinar tradició i modernitat, amb formalitat), raó i follia. Aparegueren grups d'escriptors que insistiren en l'experimentació amb el llenguatge, sobre la forma i el contingut, com Joan Brossa.
La tendència realista va estar influïda per la crítica marxista i el existencialisme. Propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb lacol·lectivitat, i una postura crítica i denúncia social de la dictadura. Defensava l'ús d'una llengua més directa i col·loquial, una forma més narrativa i vers lliure (és més important el contin-gut que no la forma). Els temes són la reflexió moral, la denúncia social i política, la temàtica satírica i la quotidianitat
T7 Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot,...