Vicent Garcia VALORACIONS

 
 

Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)
Comentaris d'obra ( apunts per a fer la valoració)
"Escrivia en castellà. Vull dir que l'aire del seu català és castellà.
Tingué la desgràcia de viure, no solament en el punt més baix de la
decadència, sinó en el moment del barroc més desenfrenat. De tota
manera, hi ha moments en què el guix del barroc pot a penes
dissimular la seva desvergonyida iimpressionant vitalitat. És un
llenguallarg. De vegades, escriu un català directe, truculent, d'una
violència extraordinària. Igual que Jaume Roig, que escriví sobre
coses esborronadorament grolleres, el Rector arriba a extrems
d'una violència inhabitual. El sonet XV (de l'edició de Barcelona de
1840) és molt bo."
(Josep Pla, Notes disperses, Barcelona, Destino, 1969, p. 227-228)
***
"El rector deVallfogona fou sempre un home del seu temps, d'una
època de transició en molts aspectes semblant a la que vivim. Per
això, a quatre segles de distància i en un món tan diferent d'aquell,
en tants altres aspectes, la poesia de Francesc Vicent Garcia ens
apareix tan actual, tot i la càrrega de castellanismes que arrossega,
el devessall de cites mitològiques, que suporta i que semblen del tot
fora delloc, perquè no les entenem, i la pompa literària pròpia del
barroc, tan lluny de la simplicitat dels nostres gustos i de la nostra
manera de parlar. Sense concessions al "vallfogonisme" tan
desacreditat, hem de reconèixer i admetre que l'obra autèntica del
Rector-poeta, recollida pel Dr. Rossich en les pàgines que seguiran,
conserva encara vigència i resulta entenedora per a la nostra gent,
perquè ésuna poesia humana, realista, directa, franca i planera, que
no fa escarafalls a les veritats més crues, sense eufemismes ni
hipocresia, i que sovint afronta els problemes del fracàs, de la
frustració i del desengany, suggerint el retorn a la natura, a la
soledat i al penediment, com a remei de tots els mals del segle.
Doncs bé, aquestes són també, a les acaballes del segle XX, les
tendències iles inclinacions dels nostre món.
(Roger de Belfort, "Al llindar", dins Antologia poètica, Barcelona,

Fundació Roger Belfort, Altés, 1985, p. 9)
***
"L'èxit de la seva posició poètica fou rotund, inevitablement
triomfant. La seva fama (recolzada, sí, en una personalitat inquieta i
una irreprimible propensió a la broma) es deu, sobretot, a
l'oportunitat i l'eficàcia de la seva obra. Creure unaaltra cosa és
ignorar l'evolució paral·lela que segueixen altres literatures
integrades en el marc estatal de la Monarquia hispànica."
(Albert Rossich i Estragó, "Pròleg", dins Antologia poètica,
Barcelona, Fundació Roger Belfort, Altés, 1985, p. 11)

***
"Francesc Vicenç Garcia [...] és un home del poble (fill de pescador),
però, a la vegada, d'alta volada intel·lectual, cosa que li permetràd'enllaçar la línia més popular amb la línia més avantguardista de la
literatura catalana i presentar, de bracet, els dos tons (cultura
"sublim" i cultura del poble) en una admirable conjunció. El resultat
és una obra eclèctica, intel·ligent i divertida, audaç i emocionada."
(A. Massip i J. F. Massip, "Aproximació a la figura de Francesc
Vicenç Garcia", dins Comèdia Famosa de la Gloriosa Verge Màrtir
SantaBàrbara, Barcelona, Publicacions de la Universitat de
Barcelona, 1987, p. 5-6)

***
"En qualsevol escrit del doctor Garcia, tant si és en vers com si és
en prosa, hom veu sempre l'home dotat de grans disposicions
naturals per a la poesia; enginy claríssim, imaginació viva, ferma
memòria i expressió fàcil i promta; com també s'hi endevina l'home
d'estudi, ple d'erudició de tota mena, versat en elmaneig dels
clàssics grecs i llatins, amarat de mitologia fins al moll dels ossos, i
d'un domini tan gran sobre la rima, que talment es complaïa a
desafiar les dificultats que ofereixen les consonàncies més
extravagants i escasses.

Quan es consideren reunides en un sol home tantes gràcies "gratis
datae" i tants coneixements adquirits a còpia d'estudi, és quan
sembla un xic migrada la tasca...