Vicente a. estellés

1. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Biografia
El poeta valencià Vicent Andrés Estellés és tot un clàssic de la literatura catalana moderna, una d’aquelles personalitats que tant ha contribuït a la cultura del país deixant-nos el seu llegat. L’obra poètica d’Estellés és molt extensa: l’any 1990 es va publicar el desè volum, i de moment el darrer, de la seva obra completa, tot i que ni de bon tros s’hirecollia tot el que havia escrit. Només cal tenir en compte la gran quantitat de materials que encara avui són inèdits, i que l’autor emmagatzemava en bosses de plàstic per tots els racons de casa seva, com si esperés que els lectors i els crítics encara haguessin d’estar enfeinats durant molt de temps amb la seva obra, com si potser encara no n’haguessin pogut copsar del tot el significat. D’unamanera similar al que va passar amb Fernando Pessoa, en Estellés s’ha donat la situació que una obra, que s’havia gestat durant una dècada, de sobte es va fer pública en un tres i no res, i des d’aleshores, a poc a poc s’ha pogut classificar i atorgar-li el reconeixement que es mereix.
Presentat com a «escriptor valencià», a l’estranger hi ha una certa tendència a veure en Estellés el representatd’una «literatura regional». De fet, però, l’epítet regional per a caracteritzar l’obra d’Estellés i la imatge que ell tenia de si mateix resulta absolutament inapropiat. Com molts grans artistes, és ben cert que treu d’un profund arrelament en la cultura de la seva terra el gran impuls per a les seves creacions artístiques. Ara bé, d’una manera semblant al que passava amb Federico García Lorca, queprecisament per això era conegut com «el andaluz universal», Estellés no té per objectiu últim allò que és local, sinó la condició necessària que fa possible la universalitat. En aquest sentit, tindríem el mateix dret a anomenar Estellés «el valencià universal»: tot el que significava Granada per a Lorca, ho significa per a Estellés Burjassot, el seu poble natal.
L’any 1962 Joan Fuster, amb elseu llibre Nosaltres els valencians, va establir les bases del valencianisme polític i cultural. Aquesta obra, a més de posar èmfasi en les particularitats valencianes, proclamava que la llengua, la cultura i la història de València formaven part, sense cap dubte, d’un marc cultural més gran: el de la cultura catalana. El que va fer Joan Fuster en el terreny de l’assagística i la història de lacivilització, ho va dur a terme Vicent Andrés Estellés en el camp de la literatura: superar el provincianisme que havia imperat durant tant de temps en la cultura valenciana, i oferir una aportació valenciana genuïna a la literatura universal.

Vida i obra
Les circumstàncies externes de la vida de Vicent Andrés Estellés no van ser, ni de lluny, espectaculars, llevat d’alguns dels profunds canviscol•lectius que es van esdevenir durant el decurs de la seva vida. Els anys del franquisme van ser una experiència traumàtica per als intel•lectuals valencians. Una experiència de la qual ningú no se’n podia deslliurar i que els va mantenir units. Si busquem dades biogràfiques de Vicent Andrés Estellés, de tant en tant a València ens trobem amb la resposta següent: en realitat, no té biografia. Perdescomptat que Estellés en té, de biografia, però en diversos aspectes és tan típica i tòpica com la de qualsevol escriptor valencià de la seva generació, que allà amb prou feines es considera com una biografia. Es podria tractar perfectament d’una il•lusió òptica provocada per les enormes proximitats i paral•lelismes de la vida.
Com un cas típic d’artista del segle XX, es va veure forçat durantgran part de la seva vida, com també Franz Kafka, Antonio Machado, Charles Ives i molts d’altres, a dedicar-se a l’humil ofici de forner. Igual que la majoria dels representants de la cultura catalana al País Valencià, Vicent Andrés Estellés provenia de l’ambient rural: va néixer el 4 de setembre del 1924 al poble de Burjassot, prop de València, al si d’una família dedicada a l’ofici de...