vida privada

Josep Maria de Sagarra
I. Vida
«Sagarra era un home de família de casa bona. Va tenir una sòlida educació i una gran cultura. De fet, va ser un privilegiat per la natura. Quan es posava davant d’un paper en blanc, de seguida li rajava tot, ja fos poesia, teatre o prosa. Aquesta facilitat natural li va permetre dues coses: escriure una obra molt vasta i, alhora, disposar de molt de temps perviure la vida.» Així començava un article de Lluís Permanyer, biògraf de Josep Maria de Sagarra, publicat en commemoració del centenari del seu naixement a la revista El Temps.

Després de consignar la meva breu -però vivíssima- comunió amb la persona de don Joan Maragall, que per desgràcia va desaparèixer tan aviat dels meus afectes, em sembla que ha arribat l’hora d’entrar de ple en el local quedes que vaig abandonar el col·legi es convertí en el meu segon domicili. Em refereixo a l’«Ateneu Barcelonès». Vaig ingressar-hi com a soci al mateix temps que Carles Riba; [...] el mes d’octubre de l’any 1910. (Josep M. de Sagarra, Memòries II)

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau neix a Barcelona el 5 de març de 1894.
Jo vaig néixer cap allà a les nou quarts de deu de la nit del dia 5de març de 1894. (Josep M. de Sagarra, Memòries I)
Provinent d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, el pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, consagra la seva vida a la investigació històrica.
Durant la infantesa de Josep Maria de Sagarra té una forta importància la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca amb quatre segles d'antiguitat i, sobretot, la finca deSanta Coloma de Gramenet on entra en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'és un apassionat, fet palès en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Comença el batxillerat a l'institut de Reus i l'acaba als jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, on dóna a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. Amb nomésquinze anys publica un sonet a Il·lustració Catalana i alguns poemes a La Revista Universitària. Ja en aquesta època és lector del teatre e Shakespeare, de les Vides paral·leles de Plutarc, dels poemes homèrics, del poeta renaixentista italià Ludovico Ariosto i de la Divina Comèdia de Dant. Amb tot, ben aviat adquireix un sòlida formació cultural.
Però Carner, com he dit, era l’esquer quem’atreia dins aquell cau periodístic;gràcies a ell, ben aviat vaig convertir-me en un més de la casa, i aquell primer any vaig col·laborar en el número de Setmana Santa de “La Veu” amb uns versos, junt amb les signatures de Josep Carner, Josep Maria López Picó, i Jaume Bofill iMates. Perquè Carner, a més de divertir-me intensament, m’esperonava i em feiatreballar; i fins em modificava i em corregia algunvers [...]. (Josep M. de Sagarra, Memòries II)
L'any 1910 ingressa a la Facultat de Dret. Forma part de la penya literària de l'Ateneu Barcelonès, amb el padrinatge del Quim Borralleras, personatge peculiar que l'introdueix a les tertúlies literàries, al món dels restaurants, de les terrasses dels cafès i del Paral·lel. L'any 1913 guanya l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb elpoema "Joan de l'Ós", que es comença a gestar durant un viatge a Itàlia. El 1916 ingressa a l'Instituto Diplomático y Consular de Madrid però poc abans d'acabar els estudis els deixa per dedicar-se de ple a al literatura. A Madrid, intima amb personatges destacats del moment i coneix les millors tertúlies literàries com per exemple la "Pombo", encapçalada per Ramón Gómez de la Serna. El seu nomcomença a sonar ja que, a part de l'Englantina d'Or, publica amb bona acollida Primer llibre de poemes (1914) i El mal caçador (1915). A més, estrena al Romea Rondalla d'esparvers (1917) i edita la novel·la Paulina Buxareu, el 1919. El seu amic José Ortega i Gasset, eminència del diari El Sol i conscient que la carrera diplomàtica no satisfà gens Sagarra, li proposa la corresponsalia a Berlín....