Vida salvatge

Vida salvatge

La humanitat es cruel i ineteressada respecteel mon animal es capas de segrestar matar o utilitzar per tal d’interes propi no li importa fer mal ni les consequencies negatives per sense tenir en compte aixo i mirant desde el punt mes optimista explicare aquesta historia per aqeulles persones que tene un lloc en ele cor per a nosaltres
Soc en niko vaig neixer a la selva del congoel 1999 i actualment visca a girona amb els meus germans.
Encarab menrecordo de quan era petit jugant a la selva amb els meus germans mentre la mare tenia cura de nosaltres i el pare anava a buscar el nostre menjar son els moments que mes eñoro aquells dies rodejat de verdor tropical aquella olor vegetal i aquells amics de diverses especies pero el que mes eñoro es el significat de la paraulallibertat
Tot va cambiar de cop i volta aquell dia de setembre del 200 cuan al caure la nit la mare va veure que el pare no tornava tenia un presentiment negatiu ncara que no sabia ven be que era ja que era una sensacio estranya llavors va decir a buscar pel seu comte mentres noslatres segueim jugant llavors de cop i volta una marea de trepitjades fortes dispars i gemecs van enfosquir la nitTot va pasar tant de pressa que mes dificil recorda el que va passar tans sols puc recorda que a la matinada següent mestava movent sense poderme more ja que unes barres al voltant meu m’ho impedient
Al costat meu estaven els meus germans tots estavem aterrorits i nerviosos no sabiem que pasa i desde aquell moment va ser l’ultim que els vaig veure fins llavors
Despres d’un tragecte molt i moltllarg en el qual estava mort de gana de sobte una ma nua em va agar del braç i em va treure d’alvoltants d’aquells barrots a la vegada content per haver sortit d’alla pero de l’altre insegur del que em trobaria al sortir vaig veure una especie d’esser rars del cual es comunicaven d’una forma diferent eren diferents ami pero dalguna forma o altre sentia una especie de familiaritacio entre ells delqual per primer moment em feia sentir algu segur
Aleshores mentre jo estava en brazos de ell em van portar a mans d’un altre home que va estar toketejatnt tot a l’estona i ala acabar pensant que ja s’habia acabat tot em van agafar i em van tornar a ficar entre les barres pero aquet com amb un munt de ximpances desconeguts

En certa manera em vaig alegra de poder veure esssers com jo pero akellsximapnces no tenien bona cara estaven tristos i depressius vaig preguntar al mes proper que els hi passava pero numes amb va respondre amb una mirada perduda.
Lo pitjor de tot esque uns dies despres al tornar a la gabia amb els nous companys vanig entendre la seva tristor durant aquella semana d’ausencia em van agafar em van obligar a fer coses que no volia o sino no menjava i si no funcionava elmenjar em pegaven i em castigaven lligante amb una cadena a la pota em van obligar a reprsentar el que habia apres per obligacio davant d’un centenar dulls i al acabar em tornaven de cap a una gabia solitaria.
Pensava que tot allo no pudia pasarme pensava que tot era un malsomni una mala nit que mai havia cunegut aquells esssers tan malvats que mai havia sortit d’aquella verda selva que maihavia deixat de jugar pero per mes que em donava cops al cap entre les barres per mirar de sortir dakell malsomni i tornar a la realitat per mes que ho feia no conseguia sorti-me
Desde aquell momentt cada dia era mes gris que l’anterior cada dia tenia menys ganes que pases el següent nomes desitjava tornar a trepitjar la selva pero al cap dels dies veia que allo era un somni i k la desgraciadarealitat era aquesta
Ja no tenia ganes de viure ja mera tot igual habia perdut absolutament l’eperanza i a consequencia d’aixo cada cop el tractaven mes i mes malament l’unic que desitjava era durmirme una nit i no veure l’endema.
Aixi van pasar llargs dias i fins i tot mesos quan el dia menys esperat al agarme i treure de la gabia en comtes de obligarme aprendre coses i estupides per despres...