vida y obra manuel de pedrolo







Introducció

Manuel de Pedrolo i Molina va néixer el 1918 a l'Aranyó a la comarca de la Segarra, on la seva família habitava desde fa molt el castell de l'aranyó. Va passar la seva infáncia a Tàrrega, on va estudiar als escolapis.
Manuel era un nen solitari que devorava els llibres, de jove es decantà pels estudis de medicina. Però en esclatar la guerracivil espanyola l'any 1936, els seus projectes se'n van anar en orris. A la guerra, es va possar a favor dels republicans
Al 1943 s'instala a Barcelona, ja casat i amb una filla. Es dedicà a diverses feines per tal de guanyar-se la vida en la dura època de postguerra, va excercir com fruiter, agent d'assegurances o com empleat d'una agència d'informació. Però la gran passió de la sevavida fou sempre l'escriptura. Sempre va escriure en català, malgrat les dificultats que això li va suposar per publicar en els primers anys del règim franquista. A partir del 1974 es va poder dedicar a escriure més intensament, activitat que alternava amb les traduccions, va traduir a autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sastre o William Faulkner i amb tasques editorials. Atret per la novela degènere policiac, va dirigir La Cua de Palla. Pedrolo es declarava agnòstic, creient en Déu considera inaccesible per l'entendiment humà la noció de lo absolut i de Déu, independentista i era molt poc amic de la vida social ni de fer-se veure en actes multitudinaris. Va ser membre de l'associació d'Escriptors en llengua catalana i va ser galardonat amb:
-Premi Joanot Martorell, 1954, ambEstrictament personal.
-Premi Víctor Català, 1956, amb Crèdits humans.
-Premi Sant Jordi de novel·la, 1962, amb Balanç fins a la matinada.
-Lletra d'Or, 1966, amb Cendra per Martina.
-Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 1968, amb Totes les bèsties de càrrega
-Premi Prudenci Bertrana de novel·la, 1968, amb Estat d'excepció.
-Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 1972, amb Situació analítica
-PremiCrítica Serra d'Or de contes, 1975, amb el segon volum de Contes i narracions.
-Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 1977, amb Procés de contradicció suficient
-Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1979.
-Premi Vicens de les hores, per cròniques
-Premi Crítica Serra d'Or de narració, 1991, amb Disset contes i una excepció
-Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 1992, ambDarrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990
Pedrolo va ser un clandestí d'una societat secuestrada, un escritor de posicions insobornables.


Obra

La producció literaria de Pedrolo és molt abundant,va escriure més d'un centenar de títols, que abasten tots els gèneres: poesia, teatre, novela, assaig etc. però el gènere que més destacà tant per l'abundancia de obres com perla qualitat d'aquestes, fou en la novela.

Ell manifestà en més d'una ocasió la seva voluntat de fer una obra extensa, per poder tocar molts temes i fer una mena de document de la realitat i per poder experimentar amb totes les tècniques possibles.

Pedrolo és, a més de gran novelista, autor de diversos poemes, narracions curtes i obres de teatre. Les seves peçes teatralscom Cruma (1957)o Bones notícies de síster (1962), són molt esquemàtiques, tenen un argument clar i tenen una acció definida que l'espectador pot seguir molt bé; però a causa de la necessitat d'esquivar el règim franquista, tendeix a allunyar els seus diàlegs de referències que permetin localitzar l'acció en una geografia o un moment històric concret.

Setanta-dues són les novelespublicades per Manuel entre els anys 1949 i 1985. Pel que fa a la temàtica, el centre d'interés és la llibertat, sobretot la manca de llibertat. Pedrolo sol presentar la realitat tot combinant descripcions detallades amb situacions poc versemblants i de vegades absurdes. La seva mirada sobre el món es força pessimista, amb un llum de optimisme que s'observa quan les pesones són solidàries i s'uneixen...