Vidas desperidiciadas










VIDAS DESPERDICIADAS. LA MODERNIDAD Y SUS PARIAS.
ZYGMUNT BAUMAN
Ed: Paidós. Barcelona (2005).



Introducció

Zygmunt Bauman (1925), premi Príncep d'Astúries 2010, és un sociòleg polonès que va haver de fugir de Polònia per ser jueu. Va ser professor universitari en països com Israel, Estats Units i Canadà. Des de 1971 resideix a Anglaterra. La seva obra comença enels anys 50 i s'ocupa, entre altres coses, de qüestions com ara la modernitat i la postmodernitat, el consumisme, la globalització i la nova pobresa.

El llibre és una reflexió sobre el món contemporani i la producció dels residus humans, a través d'un discurs filosòfic. El propòsit de l'autor és ajudar a veure aspectes invisibles de la vida globalitzada i individualista de la societatcontemporània. Ofereix una inquietant mirada cap a aspectes fonamentals de la vida comuna que compartim tots aquells que estem vius en aquest espai-temps.


Comentari

Per començar des de les primeres pàgines l'autor, ens presenta el nostre sistema actual com una organització fomentada sobre els pilars del consum. Bauman ens mostra com deixem enrere la vella concepció de l'eternitat, desplaçant-la capa una altre, la de que ara tot canvia i de que res es pot considerar etern ni perdurable, és més, fins i tot podem afirmar que aquesta perpetuïtat de l'etern és indesitjada i mal vista en la nostra societat. D'aquesta manera tot el que es considera de llarg termini ha estat substituït per a curt termini, la qual cosa fa que tota tardança es converteix en un senyal d'inferioritat, com tambél'afany de les persones per aconseguir les seves metes en un temps record, espatllant d'aquesta manera el més emocionant i el que més ens interessa que no és "el destí", sinó "el camí". L'autor ens parlar de coses, llocs i persones que han perdut aquest sentit del llarg termini, com per exemple, en la vida quotidiana veiem com cada dia es contracten i s'acomiaden persones, com cauen règims d'anys,com les innovacions tecnològiques sorgeixen i desplacen als seus predecessors, i com ocupacions flexibles i temporals es sumen a aquest nou concepte de curt termini de la modernitat.

Bauman també ens parla de l'obsolescència ràpida dels objectes per dinamitzar la producció, que tard o d’hora ens porta al següent problema: Què fem amb els residus que no podem o no volem reciclar? No cal mirarmassa lluny per veure una societat amb aquestes característiques.

Aquest fet ens porta a fer-nos una segona pregunta: Què passaria si el “residu” pogués tenir alguna cosa a veure amb els éssers humà? en els tres primers capítols l'autor en parla sobre aquestes qüestions i ell té una resposta molt clara, hem de començar a pensar en “residus humans”. Amb la globalització i el progrés econòmic queté lloc a tot arreu del món, es produeixen els anomenats “residus humans”, i aquests cada cop s’exclouen de manera més ràpida. Com a residus humans, Bauman ens descriu diferents tipus de persones, refugiats, pobres, desocupats, immigrants il·legals, etc. La linea que hem anat traçant amb el pas dels anys entre el què és útil i inútil ens porta a que ningú ens sentim segurs en la nostra societat.Així doncs, ningú queda exempt de poder acabar en el contenidor de les escombreries.

El sociòlog sosté que no hi ha ordre sense residu, independentment d'on ens trobem. El concepte d’ordre requereix que s’exclogui . Aquesta concepció de l’ordre, ha anat creixent a mesura que arribem a la modernitat. En la nostra societat actual, el disseny de nous projectes d’ordenament ocupa un paper principal.Podem veure com a mesura que la modernitat ha anat avançant, tant els residus naturals com humans, s’han anat amuntegant a les fronteres, desplaçats cap al “no res”. “No hi ha llei per els exclosos. La condició de ser exclòs consisteix en l’absència de la llei.”, l'autor fa servir el concepte "superpoblació". Bauman afirma que el perill de la superpoblació s'associa a regions de l'Àfrica, on...