Vigotsky

Guia de recursos educatius  de Lleida 

Mestre - Ed. Especial Organització del Centre Escolar Professora: Glòria Jové Alumnes: Alexandra Blasco Cristina Lletjós Ester Guarch Neus Serra Juny 2009

Índex

1. Introducció .................................................................................................................................................. pàg. 3 2. Marc teòric:l’aprenentatge de serveis ........................................................................................................... pàg. 5 3. Índex i llegenda dels recursos ...................................................................................................................... pàg. 9 4. Els recursos educatius.............................................................................................................................. pàg. 14 5. Reflexions ................................................................................................................................................ pàg. 149 6. Bibliografia .............................................................................................................................................. pàg. 151

2Introducció
L’escola del s. XXI s’enfronta a un dels reptes educatius que des dels anys noranta es va començar a dur a terme la seva descripció i revisió: la relació entre l’escola i la societat. Les aules i els centres educatius constitueixen un microcosmos, un espai físic i vivencial idoni per donar resposta als problemes de la societat que el conforma. Una aula, un grup classe de qualsevoletapa, és un model a escala de l’àmplia col·lectivitat que l’acull. L’escola i el sistema educatiu és un mirall de la societat que el genera i el manté. I en aquest marc, els observadors privilegiats som els i les mestres amb actituds de crítica i d’autocrítica, de reflexió i acció. Per tant, La institució escolar ha de ser una peça bàsica en el procés d’identificació cultural de l’infant il’adolescent amb la pròpia comunitat, el qual és l’únic àmbit des del qual és possible un autèntic internacionalisme. Vivim en una comunitat complexa, no limitada a l’entorn local, sinó que simultàniament ens permet sentir-nos i actuar en àmbits ben diferents i a escales molt diverses. De d’aquesta perspectiva entenem que un dels valors de la ciutadania del segle XXI, com ens proposa Edgar Morin, ha de serla poliidentitat. La ciutadania, més que mai, ha de construir-se sobre la base d’una identitat forta però no excloent, sinó que pugui fer compatible identitats diverses i multiescalars. Som alhora membres d’una comunitat de vida (família i amics), ciutadans d’un municipi, d’una nació, d’un estat i d’una Unió d’Estats (UE) i evidentment del món, a més de les múltiples identitats culturals amb lesquals ens podem identificar: som del Barça, de l’equip de bàsquet del poble, de la Unió Excursionista... Entenem per comunitat educativa la que està formada per “tots els agents amb intenció d’educar”, és a dir alumnes, ensenyants, A. M. P. A., administracions (local, autonòmica...), personal no docent, entitats culturals, esportives... Aquesta comunitat és amplia i oberta; no pot ser tancada. Elsseus components estan fortament influïts per factors socials, especialment pels mitjans de comunicació, i per les exigències del món del treball.

3

En una societat que es vol democratitza, tots aquests agents i sectors (àmbit familiar, mestres i professorat, sindicats, l’alumnat d’acord amb els nivells d’edat, universitats, associacions i administracions, el lleure educatiu, diversesentitats culturals, esportives, econòmiques) han d’implicar-se en allò que els és propi en la construcció i funcionament d’un sistema educatiu que pugui garantir aquests objectius esmentats. A més a més, han de fer possible un servei públic educatiu de qualitat en què tots els centres sostinguts amb recursos públics treballen per l’equitat, una nova cultura professional que prioritza l’atenció als...