VIL·LA CAPRA

1- Identificació i Catalogació
a. Autor
b. Títol de l’obra
c. Cronologia
d. Estil
e. Dimensions
f. Localització (original i actual)
g. Estat de conservació
h. Materials utilitzats i tractament del mur
i. Sistema constructiu

Andrea Palladio
Vil·la Capra, també anomenada La Rotonda
Iniciada el 1566-1570. Vicenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i el 1591
Renaixement.Manierisme
25 m cada costat de l’edifici central
Vincenza, prop de Venència (Itàlia)
Excel·lent conservació
Pedra, maó i marbre. Amb paredat de filada
Arquitravat i voltat

2- Anàlisi formal
b. Elements de suport
Escalinata monumental, formada per vint graons i el podi quadrat
Murs
Columnes del pòrtic hexàstil d’ordre jònic
c. Elements suportats
Entaulament amb arquitrau, fris icornisa
Frontó amb estàtues a la manera d’acroteris antropomorfs
Cúpula semiesfèrica d’unfluència del Pantenó de Roma, obra de Scamozzi. Rematada per un òcul que il·lumina la rotonda central, recurs de l’arquitectura clàssica romana
d. Planta
(tipus i parts)
Alçat
Planta centralitzada amb la superposició d’un quadrat i una creu grega, completament simètrica i inscrita en un cercle. Edificiquadrat, en forma de cub, dins del qual s’inscriu una sala circular i en torn a la qual s’agrupen les diferents estances quadrangulars. En cadascuna de les cares del cub sobresurt un pòrtic amb columnes d’ordre jònic
Proporció i jerarquització matemàtica dels diferents espais
Estructura piramidal: podi, planta principal (residència noble) i cúpula
e. Espai interior:
Espais (parts, eixos,jerarquia)
Escala.
Llum.
Decoració
Combina l’eix centralitzat amb el longitudinal i centrífug dels pòrtics. Infinitud de l’espai. Es basa en l’estudi de la geometrització i proporció dels espais i renuncia a la funcionalitat a favor de l’estètica ideal. Les escalinates dels 4 pòrtics condueixen a cada pronaos i formen les quatre entrades a l’interior de l’edifici donant accés al piano nobile on estroben totes les habitacions principals. La sala de la cúpula configura i ordena l’espai, a partir del qual es distribueixen totes les dependències de forma concèntrica i simètrica. Al segon pis, hi trobem altres habitacions. Sota el podi trobem un semisotan on hi ha les dependències del servei de la casa: cuina, magatzem...
Monumental
Poca il·luminació a la sala del centre ja que l’unica fontde llum ens la dona la llanterna de la cúpula i els quatre passadissos de comunicació que hi convergeixen. Les restants estances: ben il·luminades per finestres que donen a l’exterior.
Decorat amb escultures i pintures al fresc. Té elements formals destinats a suggerir un sentit de sacralitat. Utilitza elements clàssics
f. Espai exterior:
Volums.
Façana.
Decoració
Volum exterior semblant aun cub sinó fos perquè els quatre pòrtics el trenquen
No hi ha una façana principal, sinó que es busca la simetria des de qualsevol dels punts cardinals. Idea de la naturalesa domesticada. Cada façana presenta tot l’aspecte d’un temple romà: s’aixequen sobre podi i s’accedeix mitjançant una escalinata, pòrtix hexàstil i d’ordre jònic amb un intercolumni central una mica més ample que els altresper deixar clara l’entrada. Creant galeria o pronaos. Rematat amb frontó, decorat amb escultures que representen divinitats gregues clàssiques. Cada pòrtic està flanquejat per una finestra simple rematada per un frontó triangular. Estructura piramidal.
Decoració clàssica a més dels elements purament arquitectònics com els pòrtics i els frontons de les finestres
g. Urbanisme
Residència de camp,poc més enllà de Vicenza

3- Context
Cronologia
1556

Context històric característiques polítiques, socials i econòmiques
S.XVI península itàlica no era un estat unificat degut a les rivalitats polítiques que van acabar fragmentant itàlia i es van constituir repúbliques, principats i ciutats-estat. Classe burgesa de la Baixa Edat Mitjana (XIII-XIV)- classe cortesana, refinada, culta i de...