Violencia Domèstica

Coneixem molt poques formes de violencia domèstica xk hi han molt poques obres dedicades al tema.
La violencia domèstica, es un conjunt de formes de violencia que es practica a casa, pot donar-se el cas de una persona viva sola i estigui sotmesa a violencia, o que sigui unes vegades maltractadora i unes altres vegades victimes del maltractament. La violencia domestica, es creure’s autoritzat autilizar la força per imposar els propis desitjos i la propia voluntat, es la forma individualitzada que s’adquireix en cada casa, la dominació col·lectiva dels homes sobre les dones o dels adults sobre els nens.
El desig de acabvar amb la violencia domestica pertany al nostre món actual.
Solució: Arrel de l’ordre per part de la Unió Europea de recolllir, elaborar i publicar anualment dadessobre violencia contra les dones, van començar a simpatitzar-se i centralitzar-se les dades a través del institut de la dona i de unes altres entitats especialitzades, particularment de l’àmbit autonomic. Dsd l’any 2000, l’institut de la dona realitza un segiument generalitzat de els morts de dones victimes de violencia de génere i de violencia domèstica i estudia a través de grans enquestesperiodiques la violencia contra les dones en l’àmbit familiar.
El fet de que ara es parli publicament del fenomen correspon a una disminució del mateix.
El problema no es que l’home sigui m´çes fort que la dona, es que la categoría del sexe nombre i jerarquitza als grups socials i a les persones, la categoría dels dos sexes es oposada. Un home
esta definit per un conjunt de privilegis socialsatribuits al genere masculí pretext de superioritat.
2NA PART: IDEES PRECONCIBIDES DEL MÓN:
En aquestes idees es detecten com dos tipus de tribunals; la defensa ( que creu que els homes no son responsables de la violencia que pateix la dona) i l’acusació ( que explica el pq les dones son responsables de les formes de violencia que pateixen).
1. Es creu que la violencia es excepcional, que esobra de un conjunt de monstres, de alcoholics o homes de clases populars. Dsd la acusació, es creu que les dones maltractades conscient o insconscientement susciten la violencia o gaudeixen d’ella “ que els hi va la marxa”.
Autor: Aquest mite ajuda a la negació de l’amplitut del fenomen,ja que no ofereix elements que permetin apendre i entendre el seu significat, i per tant impedeix que elsimplicats puguin canviar. Els dos arguments anteriors, desresponsabilitzen als principals responsables.

LA DEFENSA:
2. Es creu que l’home violent proceidex de entorns desfavorits, o modestos, però això no es aixi, hi han maltractadors en tots els grups socials.
Autor: Elque si que es veritat, que aquest mite es manté xk en alguns entorns determinats la violencia es més visible xk esta mésexterioritzada i més admitida.
3. El món creu que l’asociació alcohol-violencia apareix una i una altre vegada com un letmotiv, fins el punt d’arribar a inventar-la com a excusa.
Autor: molts homes no beuen, el problema es que es creu que la viralitat va lligada al alcohol i a la força, i que la força va lligada a la violencia. Voler explicar la violencia del home a través del alcoholismefacilita les coses. Quan un home posa com excusa l’alcohol, la utilitza x treure’s responsabilitats, o permet a les dones aceptar les disculpes dels marits o els companys.
4. Des de el món, es creu que un home violent es un mostre. Aquesta opinió fa reforçada per la prensa mes sensacionalista i l’estil periodistic que s’esforça a presentar-nos a aquests homes violents com a boigos o monstres. Pertant, es creu que la violencia es un tema que nomès poden resoldre els psicolegs.
Autor: La majoria dels maltractadors poden apareixer com a bons companys de treball, bons pares de familia. Que el món pensi que el shomes violents son osntres o boigos enboira la percepció de les dones maltractades (pàg.53). La realitat es que el shomes violents son homes normals i corrents, i cal buscar...