violencia filio-parental (VFP)
Páginas: 3 (706 palabras)
Publicado: 11 de junio de 2013
Violencia Filio-parental. Comprensión ecológica.
En la actualitat podem denominar el tercer tipus de violència intrafamiliar, és el conegut VFP o violència filio-parental. El VFP s’entén com unconjunt de conductes repetitives d’agressions físiques, verbals o no verbals, dirigides als pares o als adults que ocupen el lloc (Pereira, 2006). Cal destacar la característica principal, que és elcontrol i poder de la família.
El tipus de nen o adolescent jove que es dirigeix als seus pares de manera violenta i amb conductes poc adeqüades, són tant nois com noies, no es distingeix el gènereni l’edat. Aquesta violència succeeix de manera gradual, comença amb insults i falta de resptecte i va fins a les agressions i la violència.
En els últims temps hem passat de models autoritaris defamília a models democràtics no gaire ben entessos, doncs estan caracteritzats per l’absència d’autoritat o la igualtat a l’hora de prendre desicions. Disitngim un seguit de factos que intervenen en laVFP: els socials, els individuals i els familiars.
Entre els factors socials, podem destacar: els fills únics (es consideren el tresor o rey de la família), canvis en els models familiars(monoparentals, reconstituits, etc.), pares amb edat avançada o enfrontaments entre famílies i el sistema educatiu (pèrdua d’autoritat).
Entre els factors individuals, trobem unes característiques de lapersonalitat que són baix autoestima, egocentrisme, impulsivitat i poca capacitat empàtica. També, el consum de substàncies tòxiques influeixen en l’aparició de conductes agressives. S’associa a aquestesconductes algunes piscopatologies com el TDAH, el trastorn de personalitat o trastorns de l’àrea d’ansietat.
Referent als factors familiars, trobem la violència prèvia a la família, paresexcesivament permissius, pares sobreprotectors o pares conflictius.
Segons Harbin i Madden, la disfunció familiar s’observa en les tres principals àrees del funcionament familiar.
La primera àrea és la...
En la actualitat podem denominar el tercer tipus de violència intrafamiliar, és el conegut VFP o violència filio-parental. El VFP s’entén com unconjunt de conductes repetitives d’agressions físiques, verbals o no verbals, dirigides als pares o als adults que ocupen el lloc (Pereira, 2006). Cal destacar la característica principal, que és elcontrol i poder de la família.
El tipus de nen o adolescent jove que es dirigeix als seus pares de manera violenta i amb conductes poc adeqüades, són tant nois com noies, no es distingeix el gènereni l’edat. Aquesta violència succeeix de manera gradual, comença amb insults i falta de resptecte i va fins a les agressions i la violència.
En els últims temps hem passat de models autoritaris defamília a models democràtics no gaire ben entessos, doncs estan caracteritzats per l’absència d’autoritat o la igualtat a l’hora de prendre desicions. Disitngim un seguit de factos que intervenen en laVFP: els socials, els individuals i els familiars.
Entre els factors socials, podem destacar: els fills únics (es consideren el tresor o rey de la família), canvis en els models familiars(monoparentals, reconstituits, etc.), pares amb edat avançada o enfrontaments entre famílies i el sistema educatiu (pèrdua d’autoritat).
Entre els factors individuals, trobem unes característiques de lapersonalitat que són baix autoestima, egocentrisme, impulsivitat i poca capacitat empàtica. També, el consum de substàncies tòxiques influeixen en l’aparició de conductes agressives. S’associa a aquestesconductes algunes piscopatologies com el TDAH, el trastorn de personalitat o trastorns de l’àrea d’ansietat.
Referent als factors familiars, trobem la violència prèvia a la família, paresexcesivament permissius, pares sobreprotectors o pares conflictius.
Segons Harbin i Madden, la disfunció familiar s’observa en les tres principals àrees del funcionament familiar.
La primera àrea és la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.