virgili

Nom complet: Publius Vergilius Maro
 fill del terrissaire Maró i d'una dona lliberta, anomenada Magia. petita fortuna educació esmerçada
 Virgili estudià a Cremona fins als disset anys
la fundació de Roma vestí la toga viril i passà a Milà a continuar els seus estudis
 el trobem a Nàpols dedicat al ple coneixement dels autors grecs, especialment d'Homer, Teòcrit i Hesíode, els quals vasaber assimilar correctament, tal com es pot veure en les seues obres
medicina, cosmologia, matemàtiques i filosofia
 cuidava i administrava amb tanta assiduïtat com absència d'ambició. La vida del camp era llur encant i més ferma afició.
La taciturnitat, l'observació continuada, la tossuda reflexió, la memòria tenaç i la bondat i sinceritat eren les notes distintives del seu caràcter. Llursbiògrafs ens el presenten corpore et statura grandi, aquilo colore, varia valetudino, facie rusticana, mentre d'altres el comparen a un Apol·lo, “de blanca cara, cabell ros, cos esvelt i delicat, veu sonora i maneres finíssimes”. Entre aquestes dues oposades descripcions no seria desencertat decantar-se per un terme mig. De llur afició a la vida camperola s'originaren llurs 10 poemes bucòlicsanomenats Èglogues, vertader tresor de poesia camperola, que sense ser absolutament original, és un vertader primor artístic i literari.
Gai Asini Pol·lió era llegat del triumvir Marc Antoni, i en nom d'aquest governava la regió de Màntua l'any 713 (de Roma) quan foren repartides les terres de la regió entre els soldats d'Octavi. La hisenda paterna de Virgili tocà en sort a un centurió anomenat Arri,i en veure's el poeta despullat de la seva llar i patrimoni, es valgué de llur amistat amb Asini Pol·lió, i de la que l'unia amb Cornelius Gal, per tal que Octavi August retornés a Virgili la seva heretat paterna. El Cèsar va satisfer els desitjos dels amics del poeta i anomenà Alfeni Var governador de la Gàl·lia Transpadana, on radicaven les terres de Virgili. El nou governador havia estatcondeixeble del poeta en l'escola de filosofia Sissó, i s'esforçà a satisfer els desitjos dels seu amic, però la soldadesca, insolentada, tornà a apoderar-se de la finca de Virgili, i aquest es va veure no solament despullat de bell nou, sinó que va estar a la vora de morir víctima de la rapacitat dels soldats, havent de passar nedant el riu Minci per salvar la vida.
En aquell temps, Virgili havia jaescrit alguna de llurs famoses èglogues, i els seus amics l'aconsellaren que anés a Roma a implorar la clemència d'August. Tant aquest com el seu ministre i privat Mecenes acolliren amb cura el poeta, i no solament li foren retornades llurs possessions, sinó que fins i tot se li atorgà una crescuda indemnització pecuniària. En dues de llurs millors èglogues, Virgili agraeix la llibertat de llursegregis afavoridors i lamenta de passada els infortunis dels seus compatriotes. Virgili passà a residir en una casa del barri Esquilí de Roma, molt pròxima als jardins de Mecenes. Allà reuní una escollida biblioteca, i restà constituït en el poeta àulic per excel·lència.
La cort d'August tenia llurs complaences a veure's envoltada i celebrada pels millors enginys de les lletres llatines. Virgilicompartia amb Horaci el favor de Mecenes, i no és de meravellar que en escriure el seu primer poema, l'Eneida, i en cantar la genealogia de la família d'Octavi August entreteixís una corona de lloances i vaticinis tant grats com hiperbòlics en pro de la família imperial regnant. Es diu que en llegir a la seva llar August el cant en què Virgili fa desfilar els herois i successors de la famíliaOctàvia, en descriure l'adveniment del jove Marcel (mort en la flor de llurs anys), i declamar aquell Tu Marcellus eris, tant famós en els grats vaticinis, l'emperador plorà d'emoció i regalà al poeta una enorme suma de sestercis.
A més d'Horaci, Virgili fou bon amic de Tibul, Properci, Agripa, Mesala i Polió. Gaudí d'una popularitat eixordadora i l'envoltà una atmosfera d'afecte i veneració no...