Virtuts

En els extrems de les passions els vicis i les virtuts. Dues addiccions amb una consideraci moral i cultural oposada filles dun mateix poder. Una addicci s una obligaci creada que es manifesta en forma de resposta obsessiva a una necessitat real o imaginada. Laddicte assumeix el rol desclau de la seva necessitat i a la vegada de la seva resposta. Tan addicte s la persona que se sent en lobligacide telefonar cada dia als seus pares a laltre costat del mn com aquell que utilitza una substncia per apaivagar una necessitat o per propocionar-se un plaer. Un addicte s esclau de les seves passions. La conseqncia immediata s un estat de dependncia que provoca una despersonalitzaci. Els mecanismes naturals de resposta a les necessitats sn substituts per mecanismes artificiosos. Ladespersonalitzaci s la prdua de les virtuts que caracteritzen el ser la capacitat de pensar, parlar i fer-se responsable no noms de les decisions o les indecisions que un pren, sin de les conseqncies que aquestes decisions o indecisions comporten. Laddicci ens retorna a un primitivisme primari, poc elaborat, escassament pensat i gens articulat en la seva transmissi a un llenguatge intelligible. La immediatesa dela necessitat simposa a lauto-domini i al control que caracteritza la condici humana en el sentit dalliberar-me dall que em determina. Hi ha per tant un s anmal de la llibertat, de la governabilitat i de la responsabilitat individual. Perqu una addicci ens sostreu de la nostra responsabilitat. No som nosaltres els qui responem dels nostres actes, sin que sn els nostres actes les nostres accionsels qui ens qualifiquen a nosaltres. En la societat de letiquetatge, de la causalitat explicada i de la disculpa, les addiccions sn prerrogatives que ens distreuen, per sobretot ens exculpen de lexercici de la nostra responsabilitat. El qui actua sota lefecte de lalcohol o de les drogues rep, fins i tot legalment, una mena de dispensa que explica i excusa en part el seu comportament. No s estranyque en aquesta tessitura hom es pugui sentir relativament cmode amb la seva addicci, en la mesura que aix el lliura de lobligaci de ser persona. La capacitat dauto regular-se, de dominar-se i controlar els impulsos es perd en funci duna necessitat ingovernable. La part la necessitat simposa al tot lindividu. En laddicci hi ha una anullaci o una relativitzaci de la conscincia. Hom silencia, relaxao rebaixa el nivell de la seva conscincia de manera que la consideraci moral la conscincia del mal queda minimitzada, o b queda supeditada a la necessitat immediata i al mecanisme emprat per neutralitzar-la. En el problema hi conflueixen tres elements lindividu, la necessitat i el mitj que utilitza en forma de resposta laddicci per resoldrel. Sigui per apaivagar el seu dolor fsic, psquic oespiritual sigui per cercar un suposat plaer labsncia del dolor lindividu crea un mn artificis i circumstancial, organitzat al voltant duna prctica, dun ritual que sincorpora com un element inherent als seus estats de manera que sense aquell procediment no s possible funcionar i per tant no es pot viure. Distingir i visualitzar aquest ritus esdev clau per promoure un tractament. Els mecanismes que estroben en la base daquest funcionament sn la culpa i el cstig. Laddicci s un procediment en el que ens subministrem un element amb la creena que podr emplenar la nostra buidesa. Lamor i el desamor es donen la m en la necessitat de lindividu de sentir-se i saber-se estimat i reconegut. Hom pretn omplir el buit utilitzant una substncia, amb la pretensi de substituir lenergia que ens dna lamor cap anosaltres mateixos i cap els altres, per un succedani. Una trampa gaireb infantil de conseqncies nefastes. s possible que en molts casos la relaci primria entre donar i rebre, entre la sstole i la distole estigui malmesa, shagi deteriorat. Aleshores en el fons de la conscincia la pregunta que un es formula s sempre la mateixa qu he fet per no haver aconseguit ser estimat La culpa flota rere...