Visions i cants (poema)

Després de la tempestat

Quan s’esqueixen els núvols sobre el cel
La ciutat surt rient de la tempesta,
Regalant d’aigua lluminosa arreu,Remorejant de nou en sons de festa.

5 Recomença el remor en la ciutat
I en el rostre dels homes l’alegria:els núvols sobre el cel s’han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba
10 lagran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!1897.


1. Compara aquest poema amb l’anterior, pel que fa a l’espai, la tempesta, la reacció dels espectadors, el to, etc.

Doncs que en el primer poema parla de la tempesta (referint-se a unproblema de la societat o del poble) com se’n va de la seva zona on viuen i marxa cap a les muntanyes, cap un altre lloc, és a dir, es ve a referir que els problemes que han tingut en la seva vila, aramarxen i se’n van lluny, s’esvaeixen cap a les muntanyes. En el segon poema, l’espai és semblant, però ho explica de tal manera que sembla que ja ho hagués viscut fa més temps aquesta situació, és adir, van tenir la seva època de tempestes, però després va sortir el sol, el cel va tornar a ser blau la tenebrosa nit va tornar a ser dia i moltes altres més comparacions.
2. En l’article “Laobsesión” Maragall utilitza el símil de la tempesta per a referir-se a la tensió per la crisi de les colònies. Compara’l amb aquest poema.

En el poema “Després de la tempesta” de Joan Maragall, utilitza omés aviat compara la tempesta per referir-se als diferents poemes (en general) de la vida quotidiana, que poden donar-se en qualsevulla persona, o simplement a qualsevol poble, vila o ciutat....