Visto Y No Visto
Páginas: 14 (3393 palabras)
Publicado: 29 de abril de 2012
VISTO Y NO VISTO - PETER BURKE
El uso de la Imagen como Documento Histórico
Peter Burke, catedràtic de la Universitat de Cambridge i un dels historiadors de major reputació dels nostres dies, ens ofereix una reflexió sobre el valor documental de les imatges al llarg de la història.
Burke va ser educat pels jesuites en el St John's College, Oxford, on va obtenir el seu doctorat. Des de1962 a 1979 va formar part de l'Escola d'Estudis Europeus en la Universitat de Sussex, per pasar despreás a la Universitat de Cambridgeen la que obtení la càtedra d'Historia Cultural fins la seva jubilació. També fou membre del Emmanuel College.
Aquest autor no és només conegut pels seus treballs sobre la Edat Moderna, sino que també destaca per les seves investigacions sobre la Història Culturalen tot el seu aspecte. Un clar exemple és l'obra Visto y no visto, una critica del valor de les imatges historiques publicat al 2001.
En l'obra Visto y no visto, Burke posa en relleu que les imatges no són reflexes objectius d'un temps i un espai, sinò part d'un context social que les van produir i és treball de l'historiador reconèixer aquest context i integrar la imatge en aquest. Perarribar a aquesta idea, Burke fa un estudi minucios de les pintures, grabats, dibuixos i fotografies de totes les èpoques, des de les estatues dels emperadors romans fins als murals sobre Stalin, les instantànes de Robert Capa o el cine, passan pel tapís de Beyeaux, o els retrats de Boticelli o Tiziano
L'autor describeix i evalua els métodes pels quals els historiadors d'art tradicionalment hananalitzat les imatges, criticant-los i trobant-los insuficients per a la interpretació de les imatges. Desenvolupa un métode més precís per a la interpretació visual, analitza posters, obres d'art, mapes, caricatures, películes, centrant-se en la representació dels grups socials. L' objectiu de la seva obra és aportar-nos la capacitat de dubtar i criticar entre la veracitat i la falsetat en lainterpretació de les imatges.
El llibre està dividit en onze capitols i dins de cada capítol dividit en subcapítols per mostrar-nos una major claretat temàtica.
El primer capítol, Fotografías y restratos, ens ofereix una reflexió sobre el grau de realisme de les imatges. Amb afirmacións d'altres autors com: “la cámara nunca miente” Burke ens aporta una de las majors preocupacions dels historiadors ide la nostra societat en general, la contraposició entre la narració subjectiva i la fotografia “objectiva”. La objectivitat era entessa segons els primers fotografs com la “huella” que els mateixos objectes deixen quan estan exposats a la llum, aixì el resultat no ñes una obra de la mà de l'home, sino del pinzell de la naturalessa. L'autor ens mostra, en contraposició, opinions d'altreshistoriadors i científics que determinen que qualsevol artista o fotograf determina i selecciona l'aspecte que vol retratar. Per tant, en la meva opinió, crec que tota imatge té una part subjectiva ja que l'autor no es limita a disparar a allò que vol mostrar, sinò que juga amb la llum, posiciona els objectes,... En aquest aspecte, l'autor ens fa reflexionar també sobre la veracitat o el simbolisme delsretrats al llarg de la història. Els reis, per exemple, havien de fer uns gestos, vestir-se d'una forma adequada, adquirir unes poses,...aquests aspectes fan que hi hagui un cert simbolisme en les imatges, unes convencions que determinen com han de ser aquets retrats, i això els historiadors ho han de saber reconèixer. Tanmateix, els historiadors gracies als canvis que hi ha hagut al llarg de lahistòria sobre els retrats i la seva composició, poden estudiar el marc social de l'època. Realitat i representació entren en conflicte quan els historiadors observen una imatge, ja que, tal com diu Burke, les imatges poden ser traicioneres perquè l'art té les seves pròpies convencions.
En el següent capítol, Iconografía e iconología, aquests conceptes fan referència a la interpretació dels...
El uso de la Imagen como Documento Histórico
Peter Burke, catedràtic de la Universitat de Cambridge i un dels historiadors de major reputació dels nostres dies, ens ofereix una reflexió sobre el valor documental de les imatges al llarg de la història.
Burke va ser educat pels jesuites en el St John's College, Oxford, on va obtenir el seu doctorat. Des de1962 a 1979 va formar part de l'Escola d'Estudis Europeus en la Universitat de Sussex, per pasar despreás a la Universitat de Cambridgeen la que obtení la càtedra d'Historia Cultural fins la seva jubilació. També fou membre del Emmanuel College.
Aquest autor no és només conegut pels seus treballs sobre la Edat Moderna, sino que també destaca per les seves investigacions sobre la Història Culturalen tot el seu aspecte. Un clar exemple és l'obra Visto y no visto, una critica del valor de les imatges historiques publicat al 2001.
En l'obra Visto y no visto, Burke posa en relleu que les imatges no són reflexes objectius d'un temps i un espai, sinò part d'un context social que les van produir i és treball de l'historiador reconèixer aquest context i integrar la imatge en aquest. Perarribar a aquesta idea, Burke fa un estudi minucios de les pintures, grabats, dibuixos i fotografies de totes les èpoques, des de les estatues dels emperadors romans fins als murals sobre Stalin, les instantànes de Robert Capa o el cine, passan pel tapís de Beyeaux, o els retrats de Boticelli o Tiziano
L'autor describeix i evalua els métodes pels quals els historiadors d'art tradicionalment hananalitzat les imatges, criticant-los i trobant-los insuficients per a la interpretació de les imatges. Desenvolupa un métode més precís per a la interpretació visual, analitza posters, obres d'art, mapes, caricatures, películes, centrant-se en la representació dels grups socials. L' objectiu de la seva obra és aportar-nos la capacitat de dubtar i criticar entre la veracitat i la falsetat en lainterpretació de les imatges.
El llibre està dividit en onze capitols i dins de cada capítol dividit en subcapítols per mostrar-nos una major claretat temàtica.
El primer capítol, Fotografías y restratos, ens ofereix una reflexió sobre el grau de realisme de les imatges. Amb afirmacións d'altres autors com: “la cámara nunca miente” Burke ens aporta una de las majors preocupacions dels historiadors ide la nostra societat en general, la contraposició entre la narració subjectiva i la fotografia “objectiva”. La objectivitat era entessa segons els primers fotografs com la “huella” que els mateixos objectes deixen quan estan exposats a la llum, aixì el resultat no ñes una obra de la mà de l'home, sino del pinzell de la naturalessa. L'autor ens mostra, en contraposició, opinions d'altreshistoriadors i científics que determinen que qualsevol artista o fotograf determina i selecciona l'aspecte que vol retratar. Per tant, en la meva opinió, crec que tota imatge té una part subjectiva ja que l'autor no es limita a disparar a allò que vol mostrar, sinò que juga amb la llum, posiciona els objectes,... En aquest aspecte, l'autor ens fa reflexionar també sobre la veracitat o el simbolisme delsretrats al llarg de la història. Els reis, per exemple, havien de fer uns gestos, vestir-se d'una forma adequada, adquirir unes poses,...aquests aspectes fan que hi hagui un cert simbolisme en les imatges, unes convencions que determinen com han de ser aquets retrats, i això els historiadors ho han de saber reconèixer. Tanmateix, els historiadors gracies als canvis que hi ha hagut al llarg de lahistòria sobre els retrats i la seva composició, poden estudiar el marc social de l'època. Realitat i representació entren en conflicte quan els historiadors observen una imatge, ja que, tal com diu Burke, les imatges poden ser traicioneres perquè l'art té les seves pròpies convencions.
En el següent capítol, Iconografía e iconología, aquests conceptes fan referència a la interpretació dels...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.