Viure del passat

Viure del passat, Jaume Brossa (1892)

Situem aquest article de Jaume Brossa en els inicis del moviment modernista on, després de la pèrdua de les colònies de l’Imperi Espanyol i l’amenaça de l’independència d’aquestes, sorgeix aquest moviment conscienciador i regeneracional que pretén modernitzar i acompassar la cultura catalana amb la realitat contemporània.
Brossa ens diu que hem perdut elrumb, la nostra fisonomia moral, i és que hem reduït la cultura catalana a un simple àmbit folklòric. La vanitat cega que ens condueix no ens deixa veure la realitat de l’època i ens fa viureancorats al passat sense una mirada objectiva en perspectiva que ens apropi al progrés. No podem seguir cultivant una cultura que viu dels herois medievals ni de les grans gestes passades, per tant,moviments com la Renaixença dificulten aquest distanciament i ens apropen als temes arcaics i repetitius que ens fan romandre en l’edat mitjana. Joan Brossa reclama una regeneració de la cultura regionalista.Comencem parlant en particular per més endavant generalitzar.
No podem fonamentar les bases d’una nova cultura en una de caduca. Brossa senyala el distanciament vers al romanticisme francès, mésrevolucionari en continguts, que per aquest motiu ens va ser vetat.
Brossa demana un apropament de la cultura a la societat, aquesta cultura que demana s’ha d’adaptar al medi actual. La cultura de laRenaixença no representa a la societat moderna; hi ha hagut un canvi al medi, passem d’una Catalunya menestral a una d’ urbanita dominada i representada per la burgesia catalana. La Renaixençasimbolitza un tema mort, del passat, plens de tòpics i cantarelles repetitives. Però, aquests límits que Jaume Brossa denuncia, no només fan referència als continguts, sinó a la forma: hem de crear iregenerar la llengua, buscar una evolució i normalitzar-la. Estem parlant d’un assumpte legítim i greu, no de simple tradició oral folklòrica. Hem de reformular la llengua i és necessari una institució que...