vivaldi

Agua
(Water)
Canadá. 2005. 117'
Dirección: Deepa Mehta
Intérpretes: Seema Biswas, Lisa Ray, John Abraham, Sarala

1930, Varanasi, Índia: a Chuyia la casen essent una nena i queda vídua a l’edat de 8 anys. A la pel·lícula se sent el so d’una tisores que li tallen metòdicament el cabell i d’una navalla que li afaita el cap. S’asseu en silenci, sense entendre què li està passant,inconscient que la seva vida està a punt de canviar totalment. Se sent com li trenquen el braçalets. Li treuen la roba de colors vius. El seu pare la deixa en un ashram (paraula que significa en la llengua sagrada de l’hinduisme, el sànscrit, “lloc d’esforç” on 14 vídues

viuen privades de llibertat i amb vergonya.

Les escriptures que constitueixen el CODI MANÚ (escrit antiquíssim, possiblementamb una antiguitat de més de 2.000 anys) en el que es recull allò que està bé i allò que està malament, maneres socials de comportament entre les que s’inclouen el tracte envers les dones, el matrimoni, les vídues, etc. així com un conjunt de faules que de forma metafòrica expliquen els bons i mals comportaments), diuen entre altres coses que una dona és la meitat del cos del seu marit. Quan ellmor, ella és la meitat del seu cadàver. La dona vídua té, segons aquest escrit, tres sortides possibles: casar-se amb el germà petit del seu marit, deixar-se cremar viva a la pira fúnebre del seu espòs o bé passar a viure amb altres vídues una vida de privacions: el cap afaitat, vestida de blanc, menjant de manera molt senzilla, demanant almoina de dia i dormint sobre el terra fred i dur. El CodiManú estableix que d’aquesta manera es netejarà de les males accions que segurament són la causa de la mort del seu espòs.

Chuyia viurà a partir d’aquest moment amb altres vídues de la casta més alta de l’hinduisme: els bramans. De tota manera el tracte que la gent dóna a aquestes vídues és com si no fossin humanes, és a dir com si haguessin nascut fora del sistema de castes i pertanyessin alsintocables. Al llarg del riu Ganges les persones hindús es banyen diàriament amb aigua que consideren sagrada. Un dia, una de les vídues es troba amb una senyora que li diu “M’has contaminat i ara he de tornar a banyar-me”

Des del començament la nena, Chuyia, no accepta la vida que segons la tradició li ha tocat viure. Pregunta sobre la situació del vidus, infringeix les regles, es fa amiga d’unajove vídua, Kalyani, a la que no li han tallat el cabell

Kalyani té la mirada resignada, però tampoc comparteix, de la mateixa manera que la petita Chuyia, les regles que la tradició els ha imposat pel fet de ser vídues. S’enamorarà d’un jove intel·lectual progressista d’una família privilegiada, que no creu en tradicions com prohibir que les dones vídues tornin a casar-se. Quan Kalyanianuncia el seu pròxim casament amb Madhumati, la vídua que mana, la tanca i li diu “Ningú es casa amb una vídua. Ens enfonsaràs a totes. Ens maleiran. Hem de viure dins la puresa per morir dins la puresa”. Treu unes tisores i li talla el cabell a Kalyani violentament. Ara ja no pot amagar la “vergonya” de ser vídua. El seu viatge cap a una vida normal s’ha acabat.

A una altra vídua, Shakuntula,també li afecta l’esperit rebel de la nena. Al començament intenta que Chuyia vagi acceptant les regles de com han de viure i comportar-se les vídues, però poc a poc comença a posar en dubte la seva fe religiosa que l’ha portat a tolerar grans injustícies. Tota la doctrina que ha acceptat des de sempre està en dubte i de manera callada, però intensa, decidirà desafiar la tradició d’una manera quecanviarà la vida de la petita Chuyia.

Deepa Mehta, la directora de la pel·lícula, va començar a filmar Water a Varanasi, a l’Índia, l’any 2000. Gairebé no havia filmat la primera escena quan un grup de manifestants hindús extremistes, van cremar i llençar al riu tot el plató de gravació. Els grups fonamentalistes de la dreta hindú van declarar la pel·lícula anti hindú i van portar a terme una...