Vocabulari básic arquitectura, escultura i pintura

Aquarel·la / Acuarela: Pintura feta amb colors diluïts en aigua que tenen una acusada transparència, que s’aplica normalment sobre paper.
A llarg i través / A soga y tizón: Disposició dels carreus o blocs col·locats en l'horitzontal pel seu costat més llarg per formar una estructura (murs o parets), mentre que de través ho és en el costat més curt.
Altrelleu /Altorelieve: Relleu en el qualles figures sobresurten del suport més de la meitat del seu volum.
Àbsida / Ábside: Part d’una església, comunament de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior i que conté un altar.
Absidiola: Absis petit o secundari.
Amb traceria: Amb conjunt decoratiu format per la combinació de línies i de figures geomètriques tallades en pedra i aplicat en l’estil gòtic a finestrals,rosasses, etc
Arcbotant / Arbotán: Arc que transmet part de l’empenta d’una volta de la nau central a un contrafort exterior.
Apuntado / Apuntat: Tipus d’arc en que línies circumferencials de diferent eix s’uneixen formant una puntal
Alçat / Alzado: Projecció ortogonal d’una figura o un cos damunt el pla vertical d’un sistema de dos plans on l’altre pla és horitzontal.
Argila / Arcilla: Rocadetrítica de gra molt fi, constituïda majoritàriament per minerals de les argiles, com per exemple el caolí, la montmoril·lonita, la il·lita, etc., que sovint conté també quars, calcita, dolomita, matèria orgànica i òxids de ferro, als quals deu la seva coloració, és plàstica quan és humida i s’endureix per acció del foc.
Arquitrau / Arquitrabe: Part inferior de l’entaulament que descansa immediatamentsobre el capitell de la columna, especialment en l’arquitectura clàssica.
Atri / Atrio:
Basa / Base:
Baixrelleu / Bajorelieve: Relleu en el qual les figures sobresurten del suport menys de la meitat del seu volum.
Bodegó: Pati interior, generalment voltat de pòrtics.
Bossell / Bocel: Aparell de manutenció consistent en una o diverses politges col·locades dins un bloc de ferro o de fusta.Buitrelleu / Huecotrelieve. Relleu en el cual la paret es buida per formar la figura.
Buixarda / Bujarda: Martell en què les superfícies que treballen no són llises sinó proveïdes de puntes, usat pels picapedrers.
Bust / Busto: Figura escultòrica d’un cap humà i la part superior del tronc sense els braços.
Capitell / Capitel: Part superior d’una columna que corona el fust i sobre la qual reposal’arquitrau. Un capitell dòric, corinti, jònic.
Carreu / Sillar: Paret feta amb pedra tallada ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Carpanell / Carpanel: Format per tres, cinc o més segments de circumferència tangents cada dos en llur punt d’encontre.
Cavet / Caveto: Motllura còncava la secció de la qual és un quart de cercle.Ciclòpid / Ciclopeo: Tipus de pared formada per roques irregulars de gran mida a la base i més petites a la part superior.
Cisell / Cincel: Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell.
Clau / Llave: Dovela central i amb més importància d’un arc.
Columna: Pilar de pedra o altrematerial, ordinàriament de secció circular, format per una base, un fust i un capitell, que serveix de suport d’un sostre, d’ornament i, a vegades, de monument. Una columna dòrica, jònica. La columna de Trajà. Una columna estriada.
Contrafort / Contrafuerte: Pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l’empenta de terres adossades, d’una volta, d’un arc, etc.Contraclau / Contrallave: Dovella immediata a la clau d’un arc, d’una volta.
Conopial: Arc format per quatre quarts de cercle còncaus a l’arrencada i convexos a la part superior, que forma punta a la clau.
Cornissa / Cornisa: Ornament sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana, un pedestal.
Cúpula: Coberta formada per una superfície aproximadament semiesfèrica sobre...