Vocabulari del món àrab

Nom: Adrià Trias
Data: 15-1-12
VOCABULARI DEL MÓN ÀRAB
1.Kaaba:
És un edifici cúbic situat a la Meca (Aràbia Saudita) i el lloc més sagrat de l’ Islam, el lloc on van els musulmans a fer la pregària. És considerada com "la casa de Déu", l'indret a la Terra on s'uneixen el diví i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici s'hi troba la Pedra Negra, una pedra sagrada que, segons la tradició,l'àngel Gabriel va oferir a Abraham quan aquest va construir l'edifici. Un dels cinc pilars de l'islam (fonament de la religió islàmica) estipula que, almenys un cop a la vida, tot fidel hauria de fer el pelegrinatge a la Meca (hajj) per visitar la Kaaba i acomplir-hi certs rituals.
2.Hègira:
Va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom deMedina. Aquesta feta marca el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà.
Aquest esdeveniment va crear una ruptura fonamental amb la societat tal com era coneguda pels àrabs fins llavors. Mahoma va transformar un model social establert sobre els llaços de la sang(organització clànica), vers un model de comunitat de creients. En aquest nou model on tothom és germà, no és permès deixar en l'abandó el desproveït o el feble, com passava abans. Els clans poderosos de la Meca van fer el possible per eliminar aquesta nova proposició de societat que disminuïa el seu poder, però que era ben acceptada pels més febles.
Segons la tradició alcorànica, Mahoma i elsseus diversos companys eren l'objecte de violències i de pressions per part dels comerciants de la Meca, el poder dels quals era criticat per la nova religió. Aquests últims temien perdre els ingressos obtinguts gràcies als pelegrins vinguts de tota la península aràbiga per pregar els ídols del santuari de la Kaaba.
3. Alcorà:
L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans contétextualment la paraula de Déu i és considerat com a etern i miraculosament inimitable. En la teologia musulmana, l'autoritat de l'Alcorà ho domina tot. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab i l'estil que utilitza, proper a la poesia, va marcar profundament el desenvolupament de la literatura en aquesta llengua. A causa d'això, en els actes religiosos islàmics s'utilitza exclusivamentl'àrab: es considera que quan l'Alcorà es tradueix es perd part del missatge que conté; a més, només pot ser copiat en escriptura cal·ligràfica. També és considera que cal escoltar-lo, pel que, quan se'l llegeix, s'ha de fer en veu alta. Existeixen set sistemes canònics de lectura de l'Alcorà.
4.Sunna:
És un dels llibres sagrats de l’Islam i són les dites i conductes de Mahoma.
5. Ramadà:
És el novèmes del calendari musulmà i té 30 dies. El dejuni especial (sawm) que té lloc durant aquest període, i que constitueix un dels cinc pilars de l’islam. El mot "ramadan" ja havia estat el nom del novè mes en la cultura àrab anterior a l'arribada de l'islam; la paraula deriva de l'arrel àrab rmḍ, que fa referència a "calor intensa" i "sequera".
Durant tota la seva durada, els musulmans (excepteels malalts, les dones embarassades o que alleten, els nens petits, els vells o qualsevol altra persona a qui aquest dejuni estricte podria perjudicar la salut) no ingereixen o introdueixen res al seu cos des de l'alba fins al crepuscle, és a dir no mengen ni beuen res, així com s'abstenen de fumar, de perfumar-se i de mantenir relacions sexuals, durant les hores diürnes. Cada vespre, la ruptura deldejuni diari acostuma a tenir caràcter festiu, sent motiu de reunions familiars, de lectures compartides de l'Alcorà o de lliurament d'almoines als més necessitats. El mes pren fi amb l'Id al-fitr, la festa de la ruptura del dejuni, que comença el primer dia del mes següent, xawwal, i que és ocasió de grans festivitats.
Dins del mes del ramadà se celebra la Nit del Destí (Làylat al-Qadr)....