Vocabulari drames rurals

LÈXIC CAPÍTOL QUART: DALTABAIX

1. Esvoranc: Forat o espai buit produït a un objecte per haver-se'n desprès o separat un tros superficial.
2. Reblincat:
3. Esmunyir: Escapar.
4. Clap: Petita extensió que es distingeix, per alguna cosa, de la superfície que l'envolta.
5. Fresseig: Féu remoure el fullatge.
6. Sedasser: Tafaner, xafarder.
7. Esterrejar: Netejar fregantamb terra d'escudelles o altra substància absorbent.
8. Porfidiosament: Amb tenacitat a procurar obtenir un fi.
9. Nosa: Cosa que, amb la seva presència, dificulta, intercepta, pren lloc útil o priva d'obrar o funcionar.
10. Garlanda: Cadena de flors o de fullatge trenat, que es penja com a adorn.
11. Musques: Mosques
12. Vetes: Teixits en forma de cinta, fabricat amb lligat deplana, o excepcionalment de sarja, que serveix per a lligar, embenar o rivetejar.
13. Rovell: Hidròxid de ferro vermellós que es forma a la superfície del ferro per l'acció de l'aire humit.
14. Beatífic: Que dóna la felicitat.
15. Culbatut: Tupat, que ha rebut una batuda al cul.
16. Aviram: Animals de ploma casolans.
17. Destral: Instrument de tall format per una fulla ampla de ferroacerat, de forma aproximadament trapezial amb el tall més o menys corbat, i proveït d'un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
18. Esquerp: Aspre, escabrós, poc accesible.
19. Feréstec: Salvatge, indòmit.
20. Foll: Mancat totalment de la raó, o que la té greument perturbada.
21. Sorneguer: Que obra o parla calmosament, amb massa lentitud.
22. Esquerpa: Corretja, cinyell,generalment de matèria rica i d'ornament.
23. Fadrí: Infant, noiet; persona no més vella de quinze anys.
24. Seti: Objecte o lloc destinat a seure-hi.
25. Alum: Sulfat doble d'un metall trivalent i un altre monovalent capaços de cristal·litzar en octaedres regulars amb dotze mol·lècules d'aigua de cristal·lització.
26. Merino: Teixit obtingut amb llana merina.
27. Curull: Porció d'uncontingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté.
28. Lluquet: Tija de cànem, de caramuixa o d'altre vegetal poc consistent, que, ensofrada a un cap o a tots dos i acostada a una brasa, s'encén amb flama.
29. Somicant: Ploriquejar.
30. Esmirrit: Esmirriat, prim.
31. Rapè: Pols de tabac per a ensumar.
32. Saules: Salze
33. Adagi: Sentència breu, clara ipopular, que inclou un pensament o un consell moral.
34. Goig: Emoció causada per la contemplació d'una cosa que ens plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que desitjam o pel fet mateix d'obtenir el bé desitjat.
35. Becaineta: Bacaina, dormida curta.
36. Cluc: tancat.
37. Platxèria:  Fet de passar el temps alegrement dos o més conversant, fent gatzara, etc.
38.Idíl·lic –a: Pertanyent a un idil·li, que podria ésser l’assumpte d’un idil·li.
39. Testa: Cap
40. Alenejà: Alenejar: Agafar aire.
41. Espel·lint: Esparcint, deixant anar
42. Estela: Taca, marca.
43. Refrec: Acció de refregar; l’efecte.
44. Guaitant: Mirant.
45. Placèvolament: plàcidament
46. Ací: aquí
47. Vagarosa: de forma vaga
48. Calitjosa: Amb calitja (xafogor)
49. Cassolada de trits:cassola de derivats del blat, que ha estat triturat, esmicolat.
50. Escotorits: Eixerit, trempat.
51. Embulls:  Capolls de seda.
52. Rossegons: Arrossegant-se.
53. Feixassos de llenya: Conjunt de tiges, branquillons, bastons, etc., disposats paral·lelament i lligats ensems. 
54. Atalaià: Observar, tractar de descobrir, amb la mirada.
55. Caparràs: Cap gros,desproporcionat. Persona molt sàvia, erudita
56. Cornamenta: Banyam d’un animal.
57. Estelles:  Fragment d’una fusta que resulta de tallar-la o obrir-la al llarg amb una destral o un altre instrument.
58. Ajaçada:  Aturada imprevista que solen fer les llebres quan els gossos les empaiten de prop.
59. Destralassa:  Cop donat amb una destral. 
60. Enarcava:  Corbar en forma d’arc. 
61. Aucell:...