Vocabulari El Café de la Granota

1. Un barril de sabó moll
- Llaüt: embarcació oberta, amb un petit pont a proa i un altre a popa, utilitzada a l'Ebre per al transport de càrrega, moguda amb rems i vela
- Senalla: cabàs d'espart o de palma, més ample de boca que de baix
- Encetar: començar a gastar alguna cosa, menjant-ne o tallant-ne un tros
- Catxamona: cop pegat a la galta suaument
- Batussa: baralla o discussió forta- Apotecari: persona que antigament preparava medicaments
- Molló: pedra o senyal clavat a terra per indicar fins on arriba el territori d' un propietari
- Ufanós: molt abundant, amb un aspecte exterior que fa goig de veure
- Vetesifils: comerç de mercaderia
- Escarni: burla molt ofensiva i humiliant que es fa amb intenció d'ofendre i ferir
- Estalzí: pols negre que el fum diposita sobre lasuperfície dels cossos
- Melitxa: nena petita


2. La plaga de la ribera
- Agutzil: oficial municipal interior executor dels manaments del municipi, de l’alcalde.
- Desidia: manca d’activitat per negligència o per incúria
- Cafrada: acció pròpia d’un cafre, d’una persona bàrbara
- Senderi: discerniment
- Dropos: que defuig el treball
- Badana: pell de be o d’ovella, adobada amb extractesvegetals, molt flexible i suau
- Espill: mirall
- Trasbals: acció de trasbalsar, treure coses del lloc on estan per posar-les en un altre
- Esvalot: brogit eixordador
- Guitzes: importunar a algú, destorbar-lo
- Tros de quòniam: persona talossa, que no té vigor
- Catxamones: cop a la galta de manera suau
- Endergues: embolic, males arts




3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
-Sepeli: acció d'inhumar un cadàver
- Acomboiar: acompanyar d'un lloc a un altre, a una persona o cosa, per tal de protegir-lo
- Ataüllar: veure de lluny alguna cosa, sense distingir-la bé
- Estarrufar: envanir-se, mostrar-se ple de satisfacció, d'orgull
- Espatotxí: persona de molta vivor, hàbil, enginyosa
- Gernació: munió de gent
- Blasmar: desaprovar, censurar
- Eixir: camps quepertanyen a una població
- Malastruga: que té desgràcia, malaurat
- Ferams: conjunt de gent dolenta
- Esvalots: cridòria
- Udol: crit prolongat i fort arrencat pel dolor
- Fossar: cementiri
- Ascles: estellar
- Escolanet: persona que ajuda a missa i altres ministres a l'altar
- Espellotar: renyir

4. Paraules des d’un oliver
- Codís: palet de riera
- Bescoll: nuca, especialment la delsanimals
- Esglai: por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada
-Aixada: eina per a cavar la terra, que consisteix en una planxa de ferro, de forma comunament rectangular o trapezial, adaptada transversalment a un mànec de fusta d’uns cinc pams de llarg formant amb aquest un angle agut
- Bancals: tros de terra plana conreada, limitada per marges
- Pispar: robar
-Tionades: Cop donat amb un tió
- Ufanós: que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure
- Borrassa: gran tros de roba de cànem, de jute, etc., que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc., per a portar faves, mongetes, palla, etc
- Batanar: estomacar
- Aïrada: vent que dura poca estona 
- Barrinar: rumiar

5. Informe provisional sobre la correguda d´Elies
- Esbalaït: deixarestupefacte
- Somera: femella de l'ase
- Cronista: autor d'una crònica
- Afer: esdeveniment rellevant que té un impacte notable
- Baster: persona que té per ofici adobar o vendre bastos i tots altres arreus per les haveries
- Cerç: vent del nord-oest, generalment en temps serè
- Escatir: encercar, discutir
- Garbinada: ventada forta del sud-oest
- Enjogassar: engrescar a algú a lliurar-seals jocs propis del infants o joves
- Verra: contrabaix
- Atenuar: fer menys greu
- Casori: casament
- Desfici: agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament a les punyides d'un desig violent
- Penell: aparell per assenyalar la direcció del vent, que consta d'una sageta capaç de girar per l'acció del vent sobre un eix vertical...