Vocabulari geofísic

VOCABULARI GEOGRAFIA FÍSICA

Albufera: Llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.
Avenc:Fenedura profunda pròpia dels terrenys calcaris.
Badland: Terreny sedimentari sense cobertura vegetal i molt aixaragallat.
Cinglera: Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar quan circula pel terreny.
Clotada: Terrenypla i extens, omplert d’al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.
Circ: Cubeta d’erosió glacial en zones muntanyoses, limitada per escarpaments rocallosos.
Con volcànic: Elevació en forma de con i oberta al cim. És l’ estructura elemental d’un volcà.
Congost: Vall profunda i estreta formada en materials durs.
Cova: Cavitat de grans dimensions formada a partir d´ esquerdes a les roques.Delta: Acumulació al·luvial localitzada a la desembocadura d’ alguns rius.
Dolina: Depressió tancada de forma circular o oval, pròpia de paisatges càrstics.
Dorsal oceànica: Serralada submergida que s’eleva sobre les profunditats de l’ oceà.
Estalactita: Tipus de formació de les cavitats que penja del sostre o de la paret d’una cova calcària.
Estalagmita: Tipus de formació de les cavitats quees forma al terra d’una cova calcària.
Estrats: Masses de sediments en forma de capa de gruix que constitueixen els terrenys sedimentaris
Estructura germànica: Estructura tectònica de fractures que presenta blocs aixecats (horts) i blocs enfonsats (fossa tectònica o graben). És pròpia de massissos antics.
Estuari: Espai de costa afectat per les marees on es barreja l’aigua marina amb el cabald’un riu.
Fletxa: Cordó litoral format per l’acumulació de sediments en el sentit del corrent marí dominant.
Glacera: Massa de gel.
Glaciació: Cadascun dels períodes geològics freds en què les condicions ambientals van afavorir l’expansió dels aparells glacials.
Lapiaz: Superfície rocallosa amb nombroses canalitzacions i solcs, pròpia de terrenys calcaris.
Maresma: Terreny pla al costat delmar que s’ inunda amb les aigües marines o dels rius.
Mall: Roca alta i escarpada.
Mola: Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla
Orogènia: Procés de formació de serralades i període geològic durant el qual es formen les serralades o orògens.
Paisatge càrstic: Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris , on s’ ha desenvolupat un carst, caracteritzat per processos dedissolució de les roques calcàries.
Peneplà: Superfície amb pendent mot suau i amb fons de vall molt amples pels quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.
Penya-segat: Costa escarpada i rocallosa de parets verticals a causa de l’erosió del mar.
Plataforma continental: Zona del marge continental que s’estén des de la línia de costa fins al talús continental, situat a una profunditat de 200 m.Rasa: Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.
Regressió marina: Retrocés del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d’una elevació de la superfície continental o d’un descens generalitzat del nivell del mar.
Relleu tabular: Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.
Ria: Entrada del mar a les valls fluvials baixes.
Sòcols: Relleus deplana o d’altiplà formats durant l’Era Primària o Paleozoica. Són els més antics de la Península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.
Taula: Terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs.
Tómbol: Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.
Transgressiómarina: Expansió del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d´ un enfonsament de la massa continental o un augment del nivell del mar.
Unitats morfoestructurals: Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.
Xaragall: Solc o regueró poc profund format per les aigües d’escorrentia a la superfície de materials tous.



Coordenades...